Kazuo Shinohara (1925–2006) va ser un arquitecte que va portar els límits de l'arquitectura, especialment del disseny residencial, més enllà de les seves convencions. És, probablement, l'arquitecte més influent de la seva generació en l'arquitectura japonesa contemporània. El seu impacte en la docència, la teoria i el disseny és potser encara més gran avui que quan les seves obres es van publicar per primera vegada, fet que posa de manifest el caràcter visionari del seu llegat. Sorprenentment, aquesta enorme influència es fonamenta exclusivament en un nombre reduït de cases de dimensions modestes. Les reflexions arquitectòniques de Shinohara se centren en la casa com a mitjà per generar emoció, i al voltant de la ciutat com a font d'emocions. Va portar aquestes idees a tal grau d'abstracció i elaboració, fins al punt que són una font d'informació per a un ampli ventall de teories sobre la domesticitat, la tècnica i la percepció de l'arquitectura. L'objectiu principal d'aquesta exposició és reconèixer la vigència i la rellevància del treball de Kazuo Shinohara. Un objectiu secundari és ampliar el marc interpretatiu des del qual s'entén la seva arquitectura, superant la dicotomia convencional entre "tradició" i "no tradició", i més enllà del relat sobre la seva obra establerta pel mateix Shinohara. La hipòtesi que aquí es planteja és que la figura polièdrica de Shinohara, i el conjunt de la seva obra, constitueixen un esforç coherent per situar l'emoció al centre de l'espai domèstic mitjançant la conciliació de dos pols oposats presents des dels seus primers projectes i escrits. Aquesta exposició està concebuda com una introducció a Kazuo Shinohara per a públics no familiaritzats amb la seva obra i les seves múltiples trajectòries. Si bé es centra en els seus dissenys residencials, també busca estimular noves perspectives sobre la seva obra i ampliar la comprensió de la seva perdurable significació. La major part del material presentat aquí es una reproducció dels arx