De Mercè Hernández "L'oportunitat de fer una exposició a la Casa Elizalde coincideix amb un moment en què estic prenent distància de la paret com a pintora, potser no de manera definitiva, però tinc la necessitat d'ocupar l'espai. Com si la pintura volgués créixer, alliberar-se i no sabés cap a on. Quan reviso la Sala Carme Biada, em preocupa més el sostre que les parets, el terra que la llum. Alguna cosa ha canviat. Treballo sempre en una obra en transformació constant, d'una mutació esgotadora, gairebé inevitable. És aquest l'aspecte que més m'interessa: l'intangible, allò que ha passat abans del que es veu en última instància. I de sobte m'irromp una idea: fer una exposició de com es fa l'exposició. Performar el procés des de la gestació fins al desmuntatge, habitar un taller enmig de l'Eixample durant dos mesos i afrontar la mirada de l'altre." Mercè Hernández "Una presència incòmoda" és un exercici de desintimitat del procés de treball de la Mercè que permet a la persona qui visiti l'espai a ser testimoni d'una obra a temps real.