Exposició 'Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts'
•Museu Picasso (Ciutat Vella)•Exposicions
La primera representació d'Ubu Roi, d'Alfred Jarry, el 1898, va ser un escàndol. Tractava d'un personatge desmesurat i cruelment còmic que més endavant esdevindria un mite: "Rei de Polònia, és a dir, de cap lloc", tirà "henorme" amb la cobdícia, un golafre infame i el seu "merdra", que deixa anar amb les 6 lletres des de la primera rèplica. Gràcies a aquest personatge, Jarry va conèixer la fama de ben jovenet fins a convertir-se en una mena de celebritat. Adoptava, ens les circumstàncies més imprevistes, el paper d'Ubú amb el seu accent, les seves extravagàncies, les seves formes, etc. Aquest mateix any va redactar Gestes et pinions du Dr. Faustroll, pataphysicien, obra que no apareixeria publicada fins al 1911. En ella, Jarry definia la 'Patafísica com a "la ciència que s'afegeix a la metafísica, bé sigui en si mateixa, bé sigui fora de si mateixa, i s'estén més enllà d'aquesta, tan lluny com aquesta es troba de la física [...] La patafísica és la ciència de les solucions imaginàries que atribueix simbòlicament als lineaments les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat". Quan el 1907, Jarry va morir a l'hospital de la Charité amb trenta-quatre anys, va deixar una densa obra literària. Tot i que amb prou feines va escriure sobre pintura, Jarry n'era un apassionat, fins i tot va fer les seves pròpies obres en aquest àmbit – cosa que no va deixar de cridar l'atenció de Guillaume Apollinaire. L'exposició Ubú pintor sobre Alfred Jarry que presentem reunirà no només les obres d'Alfred Jarry recollides en diferents materials com llibres, revistes, obra gràfica i dibuix sinó que també posarà sobre la taula la transcendència del seu llegat, que és manté fins a l'actualitat. En aquest sentit, reunirà l'obra del dramaturg francès i la dels artistes del seu cercle més immediat com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse- Lautrec, Charles Filiger i els Nabís. Inclourà un apartat destacat que versarà sobre l'impacte del dramaturg en la generació surrealist