Volen en grup. Centenars de milers d'aus es desplacen conjuntament pel cel de l'hivern. En una coreografia precisa, s'estiren i es contrauen, planen i remunten formant grans nuvolades; és el que coneixem com a "dansa dels estornells". Ningú pot preveure quins en seran els moviments, de fet ni ells mateixos saben cap a on volaran durant els segons que han de venir. En un veritable ballet aeri, aquests ocells despleguen, com ben pocs, una perfecta sincronia de vol. És a través d'aquestes danses aèries que abordem doblement i de manera directa la Col·lecció MACBA, celebrant-ne el trentè aniversari i reflexionant sobre els processos de subjectivació contemporània. De la mateixa manera que el moviment sincrònic i coral dels estornells -conegut en anglès com a "murmuration", que evoca el murmuri que acompanya el seu vol- configura imatges volàtils i canviants, també les obres de la col·lecció s'ajusten i es reagrupen en les seves diferents presentacions formant nusos o mapes de sentit. La celebració dels 30 anys del museu convida a fer una reflexió pausada, una parada per mirar el passat sobre el qual s'ha construït el present del MACBA, i per revisitar-ne la trajectòria. Una mena d'homenatge, però també una revisió crítica dels fils que han teixit el museu actual. Des dels seus orígens, la construcció de la Col·lecció MACBA s'ha fet de manera gradual, abraçant els reptes de la seva contemporaneïtat i assumint els riscos necessaris per convertir-la en altaveu de pràctiques audaces i políticament compromeses. Una col·lecció que s'articula com un murmuri que creix any rere any, una constel·lació de veus que emergeix del passat en una ressonància polifònica que es vol infinita, il·limitada i diversa. Si bé aquesta presentació s'emmarca dins de les celebracions dels nostres 30 anys, no és una mostra commemorativa, sinó que té una identitat pròpia. Així doncs, el murmuri de la col·lecció que hi dibuixem pren la forma d'una coreografia del subjecte contemporani. Defugint l'expo