Arxiu Barcelona - febrer del 2025

100 esdeveniments culturals documentats

Llista d'esdeveniments

Exposició "La infàmia"

Museu Marítim de Barcelona (MMB). El MiradorExposicions

Els principals països europeus ja fa uns quants anys que estan revisant el seu passat colonial i el seu paper en el tràfic de persones esclavitzades. Els darrers anys, alguns historiadors d’arreu del país han començat a preocupar-se per aquest tema i han començat a dibuixar un passat amagat, més important del que ens pensàvem. Al mateix temps, l’interès del públic, en què s’han incorporat moltes persones provinents de les antigues colònies espanyoles, ha crescut enormement. El Museu Marítim de Barcelona pren part en aquest procés amb l’objectiu d’interpel·lar la societat catalana contemporània, molt més plural i complexa que la d’aquella època, per tal que es comprometi a revisar el passat. I perquè, d’aquesta manera, s'encari, sense més contemplacions, amb el rastre que aquella infàmia va deixar en la societat actual en forma de racisme o de sobreexplotació de la població migrada. L'exposició "La infàmia" aprofundeix en la participació catalana en el tràfic atlàntic de persones captives per a ser esclavitzades i en fins a quin punt els negocis dels comerciants catalans, sobretot a Cuba i Puerto Rico, van adquirir mà d’obra esclavitzada. Quants d'aquells capitals es van repatriar a Catalunya i de quina manera aquells beneficis provinents de l'esclavatge van ajudar al desenvolupament del país al segle XIX? Aquesta mostra desemmascara un aspecte poc conegut i molt incòmode de la història de Catalunya. Difonguem també els aspectes més foscos de la història i fem possible que no es repeteixin mai. Guió inicial d’Antoni Tortajada, assessorament científic de Martín Rodrigo i projecte museogràfic d'Ignasi Cristià. Podeu consultar més informació de l'exposició "La infàmia" al web del Museu Marítim.

Plaer culpable

Teatre FomentTeatre

La Laia i el Jordi estan molt il·lusionats amb l’imminent arribada de la seva primera criatura. Son una parella feliç, oberta, i molt “progre” que han estudiat a fons tots els mètodes de criança i de noves paternitats. Una nit, decideixen fer el darrer pas que els hi queda per estar plenament preparats: confessar-se les petites coses que s’han amagat durant el temps que han estat junts, amb la intenció de fer net abans de rebre el seu futur bebè. En aquest acte de transparència sortiran a la llum algunes experiències sexuals que no s’esperaven i que provocaran un autèntic terrabast. Fitxa artística Autoria i direcció: Lara Díez Quintanilla Intèrprets: Mar Ulldemolins (Laia) i Francesc Ferrer (Jordi) És una producció de Nakatomi Activitat inclosa dins del Programa.cat, ajut impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Exposició "1925 - 2025. Cent anys de la finalització de la Torre de Bernabé. El primer testimoni de Gaudí a la Sagrada Família"

Interior de la Basílica de la Sagrada FamíliaExposicions

El 30 de novembre de 1925, Antoni Gaudí va veure finalitzada la Torre dedicada a Bernabé, la primera torre acabada d’aquell grandíssim projecte. 100 anys més tard, des de la Sagrada Família volen recordar aquell moment històric. A través del material exposat, es pot veure com ha evolucionat la manera de construir des del temps de Gaudí fins als nostres dies. També permet entendre com Gaudí combinava aspectes tècnics —com els materials i els mètodes constructius— amb els elements simbòlics que donen forma i sentit a les torres. L’exposició inclou una maqueta en detall del terminal de la Torre de Bernabé i la campana que Gaudí va poder provar en vida. Podeu consultar més informació de l'exposició "1925-2025. Cent anys de la finalització de la Torre de Bernabé. El primer testimoni de Gaudí a la Sagrada Família" al web de la Sagrada Família.

Monòleg, diàleg i concepte

Museu Can FramisExposicions

Missatge de l'exposició: «Les sales permanents del Museu Can Framis del Poblenou presenten, sota el títol de Monòleg, diàleg i concepte, una nova mirada a les col·leccions de pintura de la Fundació Vila Casas. A través d’una selecció àmplia i heterogènia, s’hi recullen mostres destacades de la pintura catalana de mitjan segle XX fins a l’actualitat, amb obres d’artistes de vàlua com són Antoni Clavé, Amèlia Riera, Niebla, Vilató, Jo Milne, Jordi Fulla, Mar Arza, Mario Pasqualotto o Sabine Finkenauer.» «La selecció, que s’anirà renovant i complementant periòdicament, crea diàlegs entre obres que comparteixen afinitats formals o conceptuals, amb la voluntat de traçar connexions entre artistes de tendències i generacions diverses. Paral·lelament, es posa especial èmfasi en la creació de noves sales monogràfiques dedicades a alguns dels artistes més ben representats a les col·leccions de pintura de la fundació, com són Antoni Llena, Ràfols Casamada, Jaume Plensa, Frederic Amat, Joan Pere Viladecans, Perejaume, Luis Claramunt, Vicenç Viaplana... Alguns d’ells recuperats i defensats recentment a través de la programació d’exposicions temporals.» Aquest article de l'Agenda Cultural ha estat actualitzat el 26 d'agost de 2024, per la qual cosa, en previsió de possibles modificacions posteriors, us recomanem contrastar la informació amb la que apareix publicada al web de la Fundació Vila-Casas. Podeu fer-ho seguint l'enllaç següent: Exposició permanent "Monòleg, diàleg i concepte" al web de la Fundació Vila-Casas

Exposició 'Extraterrestres. Hi ha vida fora de la Terra?'

CosmoCaixa Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi)Exposicions

I si no fóssim els únics éssers vivents de l'univers? La cerca de vida al cosmos, la seva història i com s'ha representat en les arts són les protagonistes d'aquesta exposició. Des de fa mil·lennis ens preguntem si hi ha vida en altres planetes. Per primera vegada, els avenços científics i tecnològics brinden algunes respostes a aquest misteri. A "Extraterrestres. Hi ha vida fora de la Terra?" s'explora la fascinació que ens ha causa la idea de l'existència de vida extraterrestre, com ens hem imaginat mons més enllà del nostre i projecta alguns futurs possibles a través de la ciència i la tecnologia. El recorregut disposa d'elements interactius, maquetes, peces reals i material audiovisual. L'exposició comença situant-nos en el cosmos, perquè entendre el lloc que hi ocupem és el que ens porta a demanar-nos si existeix la vida extraterrestre; ens dibuixa el dilema filosòfic que ens suposaria; planteja com la imaginació humana ha reflectit mons més enllà del nostre en l'art, el cinema o la literatura, i, per mitjà de l'evidència científica, projecta alguns futurs possibles si es descobrissin planetes habitats. Un recorregut per emocionar-se pensant que hi ha altres éssers a l'univers. L'espai és l'última de les fronteres, allò que ens falta per descobrir i explorar. L'espècie humana sempre ha especulat amb la possibilitat que hi hagi vida en altres planetes i la confluència entre ciència i imaginació ens ha fet plantejar si era possible que aquesta vida fos intel·ligent; si, d'haver-n'hi, parlaríem de criatures pacífiques o si ens vindrien a conquerir i sotmetre; si serien éssers semblants als humans o els seus cossos presentarien una morfologia adaptada a un ecosistema radicalment diferent. Encara no tenim evidències clares, però per primera vegada els avenços científics i tecnològics ens permeten entreveure algunes respostes a aquests misteris. L'exposició es divideix en cinc àmbits diferenciats. En el primer àmbit, Aquí hi vivim, ens situarem en el cosmos per enten

Göteborg

Teatre FomentTeatre

Sinopsi Després de trenta-dos anys de silenci, la Paula es presenta a casa del Sergi amb una proposta urgent: reconstruir l’última nit del viatge a Göteborg on la seva connexió es va trencar per sempre. Armats només amb un vell diari i records fragmentats, tenen una sola nit per resoldre el misteri del que realment va passar. A contrarellotge, i amb la presència dels seus “jo” de divuit anys, el retrobament es converteix en un interrogatori creuat sobre l’amor, la memòria i les segones oportunitats. Però, què busca realment la Paula: tancar un cas pendent o reobrir una porta que mai s’hauria d’haver tancat? Fitxa artística Autoria i direcció: Jordi Casanovas Intèrprets: Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla Idioma Català Públic A partir de 12 anys Activitat inclosa dins del Programa.cat, ajut impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.