Arxiu Barcelona - abril del 2025

100 esdeveniments culturals documentats

Llista d'esdeveniments

Exposició "L’exposició de varietats antifeixistes"

La Seca. Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures.Exposicions

"L’exposició de varietats antifeixistes" és un dels eixos centrals de la programació Portabella: agent provocador. Es tracta d’un projecte complet i complex que pren com a punt de partida el Concert irregular (1968), una obra escènica que va constituir la primera creació conjunta del triangle format per Brossa, Portabella i el músic Carles Santos. L’observació detallada d’aquesta posada en escena que va provocar reaccions molt contrastades entre el públic i els mitjans de comunicació, ens permet reconsiderar diversos aspectes dels problemes que avui enfronten les arts radicals i les pràctiques culturals crítiques en una situació de crisi sistèmica polaritzada entre la proliferació de subjectivitats emancipades en revolta i l’ascens violent dels supremacismes. L'exposició pren aquest context com a fris per tal de treballar amb artistes contemporanis que segueixen, avui, les actituds radicals de creadors com Portabella, Brossa o Santos. Així doncs, enmig de les aportacions documentals prenen protagonisme obres contemporànies d’artistes com Paula Artés, Mabel Palacín, Abel Jaramillo, Núria Güell o Daniela Ortiz, alguns dels treballs produïts expressament. Podeu consultar més informació de l'exposició "L'exposició de varietats antifeixistes" al web de la Fundació Joan Brossa.

Exposició "El pont de la mar blava. Fenicis i Grecs a la Mediterrània"

Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)Exposicions

La Mediterrània, definida poèticament com el “Pont de la Mar Blava”, va esdevenir el camí per on van transitar els comerciants i mariners del vessant oriental expandint la cultura i la civilització fins als confins occidentals del món antic. La nostra realitat actual seria impossible d’entendre sense un període fonamental de la història mediterrània. Entre els segles IX i III aC, l’acció de fenicis i grecs damunt els pobles riberencs va provocar l’esvaïment definitiu de les boires de la prehistòria. Les societats indígenes s’incorporaren al concert dels pobles amb escriptura, conegueren avenços tecnològics determinants per a la seva economia i assoliren així un alt nivell de civilització que, segles més tard, els facilitaria la integració dins la comunitat global forjada per Roma. Phoínikes. Els homes vermells Els grecs van anomenar "phoeniki" o "homes vermells" als habitants de les ciutats-estats de l'actual territori del Líban, com ara Tir o Sidó. Feien referència a la seva indústria amb la púrpura, que produeix un color entre violeta i vermellós. Els fenicis van ser un poble que, arraconat per terra, es va llançar a conquerir els territoris ultramarins. La seva presència colonitzadora va suposar una revolució per a les comunitats de l'Occident d'aquells temps, més subdesenvolupades. Els fenicis cercaven minerals valuosos i materials per les manufactures de luxe. A canvi van deixar l'escriptura, el vidre, noves tècniques d'explotació agrària, patrons artístics orientals, sistemes d'extreure i transformar els metalls i una visió del món que va arrelar profundament. L’alè de Grècia Per a l’imaginari grec, l’occident mediterrani constituïa el confí del món conegut, l’escenari de mites i llegendes, com el gegant Gerió o el jardí de les Hespèrides. Seguint l’estela dels vaixells fenicis i atrets també per les riqueses llegendàries del sud peninsular, els navegants grecs degueren explorar aviat les rutes fins a l’extrem occident, més enllà dels territoris colonials, ja