Archivo Torrelles de Llobregat - junio de 2024

39 eventos culturales documentados

Lista de eventos

Cinema: La casa

L'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera. La casa Sinopsi: Després de la mort del seu pare, tres germans es reuneixen a la casa familiar en la qual van passar els estius de la seva infància. Toca decidir què fer amb l'habitatge, el que resultarà més difícil de l'esperat. Fitxa tècnica: La casa (Espanya, 2024). Durada: 81 minuts. Digital. Versió original en castellà Direcció: Álex Montoya Guió: Álex Montoya, Joana M. Ortueta (A partir de la novel·la gràfica homònima de Paco Roca) Intèrprets: David Verdaguer, Luis Callejo, Olivia Molina, Marta Belenguer, María Romanillos Qualificació: No recomanada per a menors de 7 anys Data d'estrena: 30/04/2024 CRÍTICA 30/04/2024 - Una casa a mig fer Crítica de "La casa", d'Alex Montoya, protagonitzada per David Verdaguer i Olivia Molina En l’última ficció d’Álex Montoya, la mort del pare serveix com a punt de trobada de tres germans que tornen a la casa d’estiueig familiar amb l’objectiu de posar-la a punt per a vendre-la. El director valencià es basa en la novel·la gràfica homònima de Paco Roca, guanyadora del Premi Eisner el 2020, per a construir un relat a estones superficial sobre el dol i les relacions fraternals. A La casa, David Verdaguer és José, un escriptor més o menys reputat a qui la vida li somriu, no com al seu germà gran Vicente, qui, afectat per la crisi, espera amb urgència que algú compri l’habitatge i així resoldre els seus problemes financers. La relació entre ells barreja la competitivitat amb el record borrós d’una infància compartida: els retrets de l’un sobre l’altre i la culpa de José de no haver pogut acomiadar-se del pare, generen una dinàmica d’estira-i-arronsa on el vincle que els uneix acaba guanyant la partida. La Carla apareix entre els dos com a denominador comú, servint d’aglutinant d’una tríada en què qualsevol persona amb germans podria arribar a emmirallar-se. En aquest sentit, recorda a La isla interior (2009), possiblement la millor obra del tàndem format per Dunia Ayaso i Félix Sabroso, on també tres germans es trobaven a la casa dels progenitors, en aquest cas encara vius però afectats per l’esquizofrènia del pare, en la recerca d’aliances que els hi fessin l’experiència de l’adultesa més assequible. Així mateix, hi ressonen trets de Tres dies amb la família (2009), no només perquè ambdues es resolen al llarg de 72 hores, sinó també perquè els personatges s’enfronten a la mort del patriarca. En l’òpera prima de Mar Coll, però, la família és burgesa i el rerefons més tèrbol, dotant la proposta d’un interès particular. La incondicionalitat familiar no sempre casa amb els desitjos personals. Moltes vegades ens hem de situar egoistament al centre per viure la vida que hem somiat. D’aquesta manera, el compromís professional de José (que fins i tot té la necessitat d’escriure durant els tres dies que contempla el film), dificulten la seva implicació en les cures del difunt, que per sorpresa de ningú han recaigut en l’única germana dona, representant el paper social al qual injustament ens veiem abocades massa sovint. L’escriptor ha triomfat perquè s’ha escollit per davant de tothom: un clixé de l’intel·lectual a qui les reunions familiars li entorpeixen la inspiració divina que el portarà a fer la novel·la definitiva, després d’alguns intents satisfactoris. La seva parella Silvia, a qui ningú coneixia fins aleshores, és agent literària, perquè ningú aguanta a l’artista si no és que pertanys al mateix gremi que ell. L’ambientació rural en el cinema espanyol sembla que ha vingut per quedar-se. Autores com Elena Martín, Jaione Camborda, Estibaliz Urresola o Celia Rico ubiquen els seus últims llargmetratges lluny de la ciutat, en espais aparentment tranquils on el conflicte, sovint intrapersonal, acaba manifestant-se. Alguns plans de La casa busquen l’estètica bucòlica, però la reiteració en el canvi de format per a descriure els records de gairebé tots els descendents de l’Antonio, siguin fills o netes, aviat es torna carregós. Un exemple magníficament executat d’aquesta estratègia el trobem a La quimera (2023), l’última pel·lícula d’Alice Rohrwacher estrenada recentment, on l’ara i l’abans conflueixen en una sintonia celestial, aportant bellesa i significat a la proposta, convidant l’espectador a viatjar en el temps amb complaença. Aquí, el diàleg entre el present i el passat, a través d’aquests flashbacks on tothom evoca els moments viscuts amb el desaparegut, absorbeix una narració que oblida l’estímul inicial: les dificultats relacionals entre adults que porten vides molt diferents, però que la genètica ha unit inexorablement. Potser hauria resultat més engrescador aprofundir en la psique d’uns protagonistes que esdevenen planers, generar una panoràmica dels seus comportaments que apropés l’espectador a les seves emocions, que despertés una empatia gairebé exigida pel drama, identificació que es complica a mesura que avancen els minuts. Aquesta pèrdua de perspectiva dona lloc a una obra menor que no passarà a la posteritat, però que sense dubte, acabarà trobant el seu públic. Belit Lago – nuvol.com

Club de lectura 'Temps de cireres'

Biblioteca Municipal Pompeu Fabra, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Lectura: Fugir era el més bell que teníem, de la Marta Marín-Dòmine (amb la visita de l'autora) El club de lectura on els comentaris de les novel·les seleccionades són el punt de trobada per compartir les impressions i opinions amb la resta de participants. Dinamitzat per la Sílvia Llorente. El club de lectura de novel·la té l’objectiu de donar una panoràmica de la novel·la des d’un punt de vista ampli i de desenvolupar l’esperit crític dels participants. Al club s’hi llegeixen lectures tant d’autors clàssics com moderns de diversos gèneres literaris. Els desposseïts La filla regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què? Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat —aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d’atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut. Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d’un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres —això que anomenem memòria— són el país on residim. Marta Marín-Dòmine Canadenca nascuda a Barcelona, Marta Marín-Dòmine ensenya Literatura peninsular i Estudis de la Memòria a la Wilfrid Laurier University de Waterloo (Canadà), on dirigeix el Center for Memory and Testimony Studies. Durant molts anys ha estat dedicada a la pràctica i a la docència de la traducció literària a la UAB; de la seva relació amb la psicoanàlisi i la traducció en va resultar el llibre Traduir el desig. És autora dels documentals Argentineans in Toronto i Mémoire juive 1932-1945. Ha realitzat la instal·lació artística Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells (MUHBA 2017), encarregada pel Comissionat de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona en homenatge a les víctimes dels camps nazis. Exerceix també com a consultora en temes de memòria i memorialització. És la instigadora de l’edició d’El desgavell de Ferran Planes a Club Editor, on ha publicat el postfaci de Rua de captius de Grau Viader i de K.L. Reich d’Amat-Piniella, que va traduir a l’anglès amb l’escriptor canadenc Robert Finley. Com inscriure’s als clubs de lectura de la biblioteca? La biblioteca municipal Pompeu Fabra ofereix diferents tipus de clubs de lectura, tant per a persones adultes com per a infants. Adults Club de lectura de converses en francès. El nivell dels membres és mitjà i, en conseqüència, s’ha de fer una prova de nivell. Club de lectura de converses en anglès (Love It). El nivell dels membres és alt i, en conseqüència, cal fer una prova de nivell. Club de Lectura "Temps de cireres". En aquest club hi ha llista d’espera (hi ha 23 persones per a 20 places), i, per tant, a l’hora d’apuntar-se els usuaris no tenen la plaça confirmada. Club de lectura de còmics "L'ocell del temps". En aquest cas cal saber què és el que agrada als usuaris per a programar les sessions. Infants Club dels Llibrenautes (de 3r a 4t). Club dels Intrèpids lectors (de 5è a 6è) En aquests dos clubs de lectura es realitza una entrevista als pares per a saber en quin nivell estan els seus fills, i també s’explica presencialment als potencials membres del Club què és realment un Club de Lectura. D'aquesta manera, quan els infants vinguin a la biblioteca hagin llegit els llibres i sàpiguen en què consisteix l’activitat. En tots els casos, per a gestionar la inscripció d'un club de lectura la persona interessada ha d'anar presencialment a biblioteca en horari d’obertura al públic (de dilluns a divendres de 16 h a 20.30 h, i els dijous i els dissabtes de 10 h a 13:30 h), i omplir una fitxa amb les seves dades bàsiques. En aquesta visita a la biblioteca s’informarà els usuaris sobre: El funcionament. Tipus de club que s’adeqüi més a les seves necessitats. Quins són els llibres que es llegiran al llarg de totes les sessions. A part, també s’entregaran els llibres de la sessió que correspongui.

Música: Janine Johnson

L'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Nits d'estiu a la terrassa de l'Ateneu Torrellenc L'artista londinenca d'ascendència jamaicana ha protagonitzat l'exitós musical The Blues Brothers i ha treballat amb artistes de la talla de Paloma Faith, Bobby McFerrin, George Michael, Muse o Take That. Janine Johnson ens convida a una atmosfera íntima amb les seves versions dels grans èxits del Soul i del Jazz, en una nit inoblidable i plena.

Club de lectura en anglès 'LitLove'

Biblioteca Municipal Pompeu Fabra, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Lectura actual: Americanah, de Chimamanda Ngozi Adichie Club de lectura de novel·la en anglès. Dinamitzat per Chris Conduit. Cal inscripció prèvia The Bonesetter's daughter Ifemelu and Obinze are young and in love when they depart military-ruled Nigeria for the West. Beautiful, self-assured Ifemelu heads for America, where despite her academic success, she is forced to grapple with what it means to be black for the first time. Quiet, thoughtful Obinze had hoped to join her, but with post-9/11 America closed to him, he instead plunges into a dangerous, undocumented life in London. Fifteen years later, they reunite in a newly democratic Nigeria, and reignite their passion—for each other and for their homeland. Com inscriure’s als clubs de lectura de la biblioteca? La biblioteca municipal Pompeu Fabra ofereix diferents tipus de clubs de lectura, tant per a persones adultes com per a infants. Adults Club de lectura en francès. El nivell dels membres és mitjà i, en conseqüència, s’ha de fer una prova de nivell. Club de lectura en anglès "Lit Love". El nivell dels membres és alt i, en conseqüència, cal fer una prova de nivell. Club de Lectura "Temps de cireres". En aquest club hi ha llista d’espera (hi ha 23 persones per a 20 places), i, per tant, a l’hora d’apuntar-se els usuaris no tenen la plaça confirmada. Club de lectura de còmics "L'ocell del temps". En aquest cas cal saber què és el que agrada als usuaris per a programar les sessions. Infants Club dels Petits Devorallibres (de 1r a 2n) Club dels Llibrenautes (de 3r a 4t). Club dels Intrèpids lectors (de 5è a 6è) En aquests tres clubs de lectura es realitza una entrevista als pares per a saber en quin nivell estan els seus fills, i també s’explica presencialment als potencials membres del Club què és realment un Club de Lectura. D'aquesta manera, quan els infants vinguin a la biblioteca hagin llegit els llibres i sàpiguen en què consisteix l’activitat. En tots els casos, per a gestionar la inscripció d'un club de lectura la persona interessada ha d'anar presencialment a biblioteca en horari d’obertura al públic (de dilluns a divendres de 16 h a 20.30 h, i els dijous i els dissabtes de 10 h a 13:30 h), i omplir una fitxa amb les seves dades bàsiques. En aquesta visita a la biblioteca s’informarà els usuaris sobre: El funcionament. Tipus de club que s’adeqüi més a les seves necessitats. Quins són els llibres que es llegiran al llarg de totes les sessions. A part, també s’entregaran els llibres de la sessió que correspongui.

Cant: Carmina Burana, de Carl Orff

L'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

XXXII Taller participatiu de cantaires de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) i Cmusics al Baix Llobregat Sessió numerada i amb venda anticipada d’entrades a o a les dependències de l’Ateneu Torrellenc en horari d’obertura i amb pagament en efectiu. Carmina Burana és una obra musical de Carl Orff. La composició combina de forma sorprenent els textos medievals del Carmina Burana, una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, i música vocal i instrumental del segle XX. L’obra d’Orff, que té el mateix títol que la col·lecció de poemes medievals, té forma de cantata escènica, i s’estrenà el 1937. El seu fragment més conegut és l’O Fortuna, que constitueix la primera part del preludi i que es repeteix al final de l’obra. Orff subtitulà la composició: Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atque imaginibus magicis (en català: cançons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques). La versió d’Orff forma part d’una trilogia juntament amb Catulli Carmina i Trionfo di Afrodita. De la col·lecció completa dels Carmina Burana, Orff va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari, tot i que en l’actualitat s’acostuma a interpretar en versió concert. Pel que fa a la música, es va emmotllar a la senzillesa dels textos. Aproximadament la meitat de les peces són cançons, la melodia de les quals es repeteix a cada estrofa gairebé sense variants, i a vegades es limita a realitzar simples escales majors o menors. El ritme és l’encarregat de donar varietat al conjunt, i així s’evita qualsevol monotonia. Aquesta riquesa rítmica és, potser, la característica més important dels Carmina Burana d’Orff. A la cantata, a més de l’orquestra i cors (cor gran, cor petit i cor d’infants), hi intervenen solistes: soprano, tenor, baríton i baix, i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió. L’orquestració inclou tres flautes, tres oboès, tres clarinets, dos fagots, un contrafagot, quatre corns, tres trompes, tres trombons, una tuba, cinc timpans, una celesta, dos pianos, violins, violes, violoncels i contrabaixos. L’obra d’Orff consta d’una introducció, tres parts i un final. Introducció: Fortuna imperatrix mundi. Primera part: Primo vere – Ûf dem anger. Segona part: In taberna. Tercera part: Cours d’amour – Blanziflour et Helena. Final: Fortuna imperatrix mundi. Solistes: Assumpta Mateu (Soprano) Oriol Rosés (Contratenor) Lluís Síntes (Baríton) Pianistes: Talgat Kurmankulov Olga Claret Percusionistes de l’ESMUC Director: Enric Gavaldà García Enric Gavaldà i García Estudia al Col·legi Alemany d’Esplugues. Llicenciat en Econòmiques, amb màster en Màrqueting. Empresari del sector musical i músic plurilingüe. Pianista, cantant, arranjador i director de cor i orquestra. Estudia piano amb Mireia Planas, obtenint el Grau Professional, i cant amb M. Àngels Miró al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Actualment, és estudiant de Direcció a l’ESMUC amb els mestres Johan Duijck i Salvador Brotons. El juliol de 2023 realitza masterclasses amb la BMI Symphonic Orchestra de Bucharest amb el mestre John Axelrod. Realitza els cursos de direcció de la FCEC on assoleix tots els nivells. El febrer de 2019 cursa estudis de direcció a Londres amb Manvinder Rattan i Steve Gregson i el juliol de 2019 i 2021 fa un curs de direcció amb Josep Vila i Casanyes. Al setembre de 2021 rep classes magistrals de direcció d’orquestra a León pel mestre Bruno Aprea, col·laborant amb Joaquín Soriano (piano) i la Jove Orquestra Leonesa organitzat per la Fundación Eutherpe. És assessorat i rep classes de direcció des del març de 2019 pel mestre Jordi Casas Bayer. Dirigeix la Jove Orquestra Barcino (2022-), el cor Nova Tardor de Cornellà (2018-), la coral Cor Creixent de l’Hospitalet (2014-), la coral Àuria de Cornellà (2013-) i la coral Lluna d’Argent de Cornellà (2015-). Va dirigir la Coral Margalló de Castelldefels (2007-2018) i el grup Ego Sum Lux (2019-2021), va ser director musical a la companyia Todoporque-rias Theatre Group de Castelldefels estrenant dos musicals (2010-2012). Els anys 2007 i 2008 és convidat al Concurs Internacional de Cant Coral de Cunit com a membre del Jurat. El 2019 i 2022 participa en el Festival Internacional «Chorus Inside» celebrat a Lloret de Mar com a president del Jurat on també imparteix una Masterclass. Com a empresari, és el fundador i CEO de Cmusics Entertainment: productora musical, manager de grups, organitzadora de concerts, concursos, festivals i tallers per entitats privades i públiques, i des del 2019 patrocinador-col·laborador de la FCEC.

Club de lectura de còmics "L’ocell del temps"

Biblioteca Municipal Pompeu Fabra, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Lectura actual: Solanin, d'Inio Asano Club de lectura de còmics i novel·les gràfiques de diferents tendències, gèneres o països (nacionals, europeus, americans, etc.). Dinamitzat per la Cristina Plaza. Com inscriure’s als clubs de lectura de la biblioteca? La biblioteca municipal Pompeu Fabra ofereix diferents tipus de clubs de lectura, tant per a persones adultes com per a infants. Adults Club de lectura de converses en francès. El nivell dels membres és mitjà i, en conseqüència, s’ha de fer una prova de nivell. Club de lectura de converses en anglès (Love It). El nivell dels membres és alt i, en conseqüència, cal fer una prova de nivell. Club de Lectura "Temps de cireres". En aquest club hi ha llista d’espera (hi ha 23 persones per a 20 places), i, per tant, a l’hora d’apuntar-se els usuaris no tenen la plaça confirmada. Club de lectura de còmics "L'ocell del temps". En aquest cas cal saber què és el que agrada als usuaris per a programar les sessions. Infants Club dels Llibrenautes (de 3r a 4t). Club dels Intrèpids lectors (de 5è a 6è) En aquests dos clubs de lectura es realitza una entrevista als pares per a saber en quin nivell estan els seus fills, i també s’explica presencialment als potencials membres del Club què és realment un Club de Lectura. D'aquesta manera, quan els infants vinguin a la biblioteca hagin llegit els llibres i sàpiguen en què consisteix l’activitat. En tots els casos, per a gestionar la inscripció d'un club de lectura la persona interessada ha d'anar presencialment a biblioteca en horari d’obertura al públic (de dilluns a divendres de 16 h a 20.30 h, i els dijous i els dissabtes de 10 h a 13:30 h), i omplir una fitxa amb les seves dades bàsiques. En aquesta visita a la biblioteca s’informarà els usuaris sobre: El funcionament. Tipus de club que s’adeqüi més a les seves necessitats. Quins són els llibres que es llegiran al llarg de totes les sessions. A part, també s’entregaran els llibres de la sessió que correspongui.

Cinema: El mal no existe

L'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera. La casa Sinopsi: Takumi i la seva filla, Hana, viuen en un poble proper a Tòquio. La seva vida es veurà profundament afectada quan descobreixen que prop de casa seva es construirà un càmping glamurós perquè els habitants de la ciutat facin escapades còmodes a la natura. Quan dos representants d'una empresa de Tòquio arriben al poble per celebrar una reunió, és clar que el projecte tindrà un impacte negatiu en el subministrament d'aigua local i provocarà problemes. Les intencions de l'agència posen en perill tant l'equilibri ecològic de l'altiplà com la forma de vida, amb conseqüències que afecten profundament la vida de Takumi. Fitxa tècnica: Aku Wa Sonzai Shinai (Japó, 2023). Durada: 106 minuts. Digital. Versió original en castellà Direcció: Ryûsuke Hamaguchi Guió: Ryûsuke Hamaguchi Intèrprets: Hitoshi Omika, Ryo Nishikawa, Ryuji Kosaka, Ayaka Shibutani Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys Data d'estrena: 30/04/2024 La naturalitat amb què palpita el misteri de la vida Es pot considerar que, fa tres anys, Ryusuke Hagamuchi va consagrar-se com un dels grans cineastes dels nostres temps amb dues pel·lícules immenses fetes una darrera l'altra: La ruleta de la fantasia i la fortuna, estructurada en tres episodis que aborden amb enginy i finesa la intervenció de l'atzar en les nostres vides i com ens enredem amb les paraules dissimulant allò que vertaderament pensem o desitgem; i Drive my car, profunda reflexió sobre el dolor de la pèrdua jugant-hi un paper fonamental els assaigs d'un muntatge teatral de L'oncle Vània, de Txékhov. El talent del cineasta japonès, però, ja havia espurnejat amb films com ara Happy Hour (sobre quatre dones amigues que, interpretades per actrius no professionals que Hamaguchi va conèixer en un taller teatral, es replantegen la vida a partir del divorci d'una d'elles) i Asako I II, a propòsit d'una jove que transita de les turbulències d'un amor passional a un de tranquil i còmplice: cadascun du a l'enyorança de l'altre. A més de les seves ficcions, entre el teatre i la vida, hi ha els seus documentals (The sound of Waves, Story Tellers i les dues parts de Voices fom the Waves) que recullen el testimoni dels supervivents del terratrèmol i el tsunami que, destruint la central nuclear de Fukushima, va devastar fa deu anys la regió de Tohoku, al nord-est de l'illa de Honshu. Amb ells fa present la combinació letal entre la capacitat destructiva dels fenòmens de la naturalesa i un tipus d'energia que, malgrat que hi hagi comissions institucionals que vulguin requalificar-la com a verda, és una amenaça i un atemptat contra el medi ambient: una central nuclear és com una bomba que pot esclatar i genera residus fatals i persistents. El cas és que la sensibilitat ecologista no és nova en Hamaguchi. Dit això a propòsit de la seva nova pel·lícula, El mal no existe, que s'obre amb un pla-seqüència majestuós d'un bosc (amb un tràveling d'uns quatre minuts de durada que transfigura els títols de crèdit) en què els arbres semblen socarrimats. És així que, amb unes imatges tant físiques com simbòliques, s'anuncia que el relat gira al voltant de la naturalesa en perill. El títol de la pel·lícula, Gran Premi del Jurat a la darrera cridar l'atenció. El mal existeix i una de les seves formes és la cobdícia capitalista, que fa que, en una població no gaire lluny de Tòquio, una empresa vulgui construir-hi un "glamping" (glamur i càmping) que, cosa que alerta els veïns, tindria uns efectes contaminants a la zona, on la naturalesa ja ha sigut prou malmenada: s'hi conserva, però, la "puresa" de l'aigua mentre que hi ha persones que procuren viure d'una manera més o menys acordada amb la naturalesa. Una és el seu protagonista, un pare "solter" que, enfeinat tallant llenya o recollint aigua d'un torrent, pot oblidar-se de recollir la seva filla a la sortida del col·legi. La filla és una nena que fa les seves exploracions en un paratge on hi campen uns cérvols amenaçats per uns caçadors. És així que Hamaguchi, a més fer-nos present la destrucció tràgica de la naturalesa, fa sentir-nos la fragilitat humana i que sembla menar a una tragèdia. El final és desconcertant i pot deixar-nos amb una pena, però el cineasta ha dit que no passa el que sembla: una manera de donar-nos esperança? No seria estrany perquè, tot i saber que el mal existeix, és un cineasta inspirat per un humanisme a contracorrent del nihilisme i del cinisme imperants. En aquesta ocasió, abordant un món rural a diferència de bona part de les seves ficcions anteriors, exerceix l'humanisme amb la convicció contemporània que no pot existir en desacord amb la naturalesa i així, doncs, que no té res a veure, sinó el contrari, amb els esforços humans per dominar-la: allò que ha dut a explotar-la, agredir-la i, al capdavall, destruir-la. En tot cas, amb El mal no existe arriba una nova demostració del fet que el seu cinema està animat per una emoció profunda, que flueix de manera subtil i soterrada fins que emergeix de cop. Un cinema que es presenta amb una forma naturalista, però palpitant-hi el misteri de la vida. Imma Merino