Archivo Celrà - abril de 2026

26 eventos culturales documentados

Lista de eventos

'Congost'

Biblioteca Municipal de CelràLiteratura

Presentació del llibre Congost amb Antoni Rico Garcia, autor i David Planas Lladó, alcalde de Celrà. Congost és una crònica colpidora sobre el tabú de la mort perinatal i la resiliència humana. Una història que parla de la fragilitat dels humans i que ens recorda que la vida és com un camí excavat a la roca: perillós, estret i vertiginós, però on sempre hi ha una barana de ferro on agafar-se quan les forces fallen.

Quan la taula recorda

Can CorsTeatre

**Espectacle en procés de creació. Quan la taula recorda és un títol provisional. Un espai escènic? Una casa? Un arxiu? L'obra comença com tota reunió familiar, veïnal o amistosa. Entorn d'una taula, prenent un cafè o una xocolata calenta. A poc a poc, aniran emergint d'entre els objectes d'aquest peculiar habitatge històries quotidianes que esperen pacients per a ser narrades: una diminuta caseta apareix en el fons d'una tassa, un paisatge sorgeix de l'interior d'un calaix o una imatge cobra vida dins del moble de l'armari de rebost. La casa és tan sols una excusa que oculta petits mons, on els materials no són decorats sinó protagonistes que revelen una història que és també la nostra. Aquest espectacle forma part de la programació d'Això al Poble no li agradarà. Funcions en grups reduïts entre 18 i 20h. De Col·lectiu casa Teatro. Direcció escènica i creació escènica: Andrea Diaz Reboredo | Direcció tècnica i creació escènica: Marc Selles | Mediació artística i creació escènica: Paula Pascual de la Torre | Direcció sostenibilitat i creació escènica: Cristian Gómez ‘Crispetu’ | Producció artística: Maria Soler | Distribució: Ikebanah Artes Escénicas | Entitats col·laboradores: Teatre Principal d'Olot, La Praga Centre d'Arts, Ikebanah Artes Escénicas, Fundació Andruxai, Espacio La Cositera Madrid, Companyia Andrea Díaz Reboredo, Companyia Calatea Teatro i Companyia La Simbiótica

Un camí com una pel·lícula

Can CorsCinema

Sortida a les 19.30 h de Cultural Rizoma (plaça de l'Església, 8, Celrà) En col·laboració amb el festival Això al poble no li agradarà Un camí com una pel·lícula és una acció performativa que convida el públic a crear, caminant, una pel·lícula romàntica sobre una cita nocturna amb el riu Ter. El recorregut s'activa a través d’indicacions pròpies dels codis cinematogràfics, de manera que tot allò que passa i que, com a grup, es genera, forma part de la història. En aquesta “pel·lícula caminada”, el camí és narració i muntatge alhora, i el públic, així com els éssers i coses de l'entorn, n’esdevenen protagonistes i dispositius de creació. Aquesta acció s’inscriu en el projecte audiovisual que Anna Dot desenvolupa en residència a Cultural Rizoma i dialoga amb una mirada hidrofeminista que assaja altres formes de relació amb el Ter com a subjecte viu.

El silenci dels telers

Teatre L'AteneuTeatre

Teatre La Pilar i la Carme van viure i treballar tota la vida en una colònia tèxtil. Amb elles, reviurem el dia a dia d’aquesta mena de món en miniatura tot resseguint el segle XX. Veurem passar la “Història” en majúscula mentre ens ocupem de les “petites històries”, imprescindibles per entendre una època i el singular univers de les colònies industrials. Durada: 1 h Idea original: Maria Casellas Direcció: Ferran Utzet Dramatúrgia: Anna Maria Ricart Actrius: Maria Casellas i Andrea Portella Espai sonor: Guillem Rodríguez Escenografia: Martí Doy Tècnic en gira: David Muñoz

Matres

Teatre L'AteneuFamília i Infants

Teatre Un relat de vida sobre la pèrdua a la infància i el valor d’estimar per sobre de tot Tres anys després d’emocionar el públic amb l’aventura de superació Camí a l’escola, la companyia lleidatana presenta una nova història basada en fets reals. I ben personals, ja que relata la infantesa d’un dels fundadors, Jordi Pedrós, que va créixer envoltat de la mare, l’àvia i la tieta. Parlant amb naturalitat de la malaltia i la mort, Matres trenca tabús i exposa altres maneres d’estimar i cuidar. Ho fa a través del text, el teatre físic, la màscara i els titelles i amb diverses capes de lectura, humor i sensibilitat. Guardonat als Premis de la Crítica com a Millor Espectacle Familiar i a les fires Mostra Igualada i FETEN. Tots els públics. Recomanat a partir de 6 anys Durada: 60 minuts Direcció: Rosa Díaz Autoria: Aitana Giralt, Cristina Garcia, Erik Varea, Jordi Pedrós, Marc Espinosa Intèrprets: Aitana Giralt, Cristina Garcia, Erik Varea, Jordi Pedrós Escenografia: Plancton Escena, Joan Pena, Elisabet Pané, Quimet Felis, Maria Aran Disseny de llums i so: Marc Espinosa | ShowDisseny Composició musical: Manuel Dabove Veu: Clara Gispert Animació i projeccions: Laura Larios Ros, Quer Lloveras Fontelles Vestuari: Rosa Solé Producció: Campi Qui Pugui

Col·lectiu Casa Teatro

Can CorsTeatre

**Espectacle en procés de creació. Un espai escènic? Una casa? Un arxiu? L'obra comença com tota reunió familiar, veïnal o amistosa. Entorn d'una taula, prenent un cafè o una xocolata calenta. A poc a poc, aniran emergint d'entre els objectes d'aquest peculiar habitatge històries quotidianes que esperen pacients per a ser narrades: una diminuta caseta apareix en el fons d'una tassa, un paisatge sorgeix de l'interior d'un calaix o una imatge cobra vida dins del moble de l'armari de rebost. La casa és tan sols una excusa que oculta petits mons, on els materials no són decorats sinó protagonistes que revelen una història que és també la nostra. Aquest espectacle forma part de la programació d'Això al Poble no li agradarà. Funcions en grups reduïts entre 11 i 13h. De Col·lectiu casa Teatro: Andrea Diaz Reboredo, Marc Selles, Paula Pascual de la Torre, Cristian Gómez ‘Crispetu’ | Entitats col·laboradores: Teatre Principal d'Olot, La Praga Centre d'Arts, Ikebanah Artes Escénicas, Fundació Andruxai, Espacio La Cositera Madrid, Companyia Andrea Díaz Reboredo, Calatea Teatro i Companyia La Simbiótica. Amb el suport de Procrea

La Mama Muu torna a casa

Teatre L'AteneuLiteratura

El dia que una cigonya viatgera arriba a la granja, la Mama Muu es planteja una pregunta: “On és casa meva realment?” Com pot saber del cert que el seu prat i la granja on viu són realment casa seva? Podria ser que hi hagués algun altre lloc encara millor en la immensitat del món? El Corb intenta explicar a la seva amiga que no sempre es viu millor als camps dels altres. Però a vegades un s’ha de perdre per tornar a trobar el camí cap a casa.