Cadaqués és el poble més oriental de Catalunya (també d'Espanya, de la Península Ibèrica i de l'Alt Empordà). El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant del Cap de Creus. Aïllat per les muntanyes del Pení de la resta de l'Alt Empordà, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle XIX. Això li ha configurat una parla singular, l'element més característic del qual és l'article salat (es). El nucli antic, que estigué emmurallat (encara se'n conserva el portal, emblanquinat), ocupa un turó rocós al cim del qual s'alça la característica i blanca Església de Santa Maria que conté un impressionant altar barroc. S'estén fins arran de mar, a la cala del Llané Gran. Un seguit de carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i còdols de pissarra i placetes recollides formen el conjunt arquitectònic del nucli antic de Cadaqués. L'origen del topònim és Cap de quers, que s'entén com a Cap de roques. Quan va tornar de Nova York, Salvador Dalí es va instal·lar a Portlligat, un port natural del municipi. La seva presència va fer que hi arribessin personatges tan destacats com Federico García Lorca, Pablo Picasso o Walt Disney. L'artista francès Marcel Duchamp s'hi va instal·lar els estius des de 1958 i és ben coneguda la seva presència jugant a escacs al bar Melitón. Richard Hamilton, impulsor del Pop Art, anglès i seguidor de Duchamp, també freqüentà Cadaqués i exposà diferents vegades a la Galeria Cadaqués creada per l'arquitecte i galerista Lanfranco Bombelli. Molts altres artistes s'han vist seduïts per Cadaqués: Eliseu Meifrèn, Albert Ràfols-Casamada, Roca-Sastre, Àngel Planells (fill de Cadaqués), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Norman Foster, Ramon Aguilar Moré, Marc Aleu, Jordi Curós, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Francesc Todó, Josep Cruañas, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel