Repit, repit

En el marc de l’exposició Repit, repit s’ha dissenyat un complet programa d’activitats complementàries que enriquiran l’experiència del visitant. Avui proposem Estampació del cartell “demo print” de serigrafia. Com tot el projecte, que més o menys es presenta a mig fer, el cartell no és una excepció. Així que, de manera participativa i oberta al públic, acabarem de dissenyar-lo, estampant amb tècnica serigràfica. El resultat del cartell us el podreu endur a casa, o penjar-lo al carrer, o regalar-lo, etc. Repit, repit no és una exposició que comença a mig fer: és un joc que consisteix en reinterpretar l’obra gràfica des de diferents disciplines amb Eduard Novellas i altres artistes, estudiants i públic. El projecte parteix de la serigrafia i de la repetició com a gest central del procés creatiu. Repetir una acció revela o transforma el seu significat, és un moviment cap endavant, la repetició mai és mecànica i sí que és transformació. A través d’aquest llenguatge compartit, es despleguen noves formes de creació que desborden la lògica de l’obra acabada, i que situen el procés —provisional, experimental i obert— al centre de l’experiència. A Repit, repit la reproductibilitat, la cultura visual i la tecnologia de la imatge s’integren en pràctiques que aposten pel que és col·lectiu, local i experimental, convidant a la participació i fomentant una ocupació creativa de l’espai, proposant noves maneres de relacionar-se amb l’art i amb els altres. Durant els dies de l’exposició, set intervencions artístiques aniran transformant l’espai mitjançant accions, instal·lacions i moments performatius. En aquest context, la gràfica adopta formats efímers, inacabats i mutants, desbordant els límits tradicionals de la gràfica. Un projecte expositiu a càrrec d’Eduard Novellas amb Carla Aledo, Eduard Casademont, Ramon Masramon, David Momblan, Slowwworks, Teresa Pera, Julian Waisbord i la participació dels alumnes de 1r curs de Batxillerat Artístic de l’Institut Alexandre Satorras. “La vanguardia gira en el vacío y en torno a sí misma; ha dejado de inventar, pero, incansable, se repite…”, M. del Mar Bernal Pérez.