Sents una renovada quietud en la tarda. El pla és un tros de cel que ha estat escopit des de no saps quina altura. El pla és salvatge, encara més estant tan alt. En ell la desolació l'empeny un vent vagabund. T'empetiteix cada ocell que passa, cada renillo de cavall, la teva pròpia ombra, inexistent ara. Penses en la tarda que cau, et somies en la tarda que ara està caient, en aquest just moment, en el teu Madinat al-Zahira, la ciutat brillant la llum de la qual ets tu mateix.ll