Eulàlia Armengol ens torna a seduir amb una escriptura àgil, lleugera i plena d'ironia, on la quotidianitat esdevé matèria literària. Les històries de l'Eulàlia Armengol bateguen amb l'autenticitat de la vida viscuda. Escenes i situacions que ressonen perquè tenen arrel en anècdotes i fets reals —o gairebé—, com ja és marca pròpia de l'autora. Sovint ens faran somriure, però també ens convidaran a reflexionar sobre les relacions humanes i els petits detalls que configuren l'existència.

En aquest recull de contes l'autora ens mostra histories en bona part reals o quasi bé, com ja ha fet en els seus anteriors reculls: Ara em prendria una orxata i La insuportable absència del bròquil. Gaudirem d'una escriptura àgil, amb força ironia que ens atrapa, que ens contagia optimisme i alhora ens porta a reflexionar sobre la quotidianitat que ens envolta.