Presentat per Mònica Batet, escriptora, i Antoni Batista, periodista La lluita clandestina, poc després de la mort de Franco, sovint prenia la forma de petites accions revolucionàries per fer sortir la gent de l’endormiscament de la nova normalitat, o bé buscar la complicitat d'aquells que anhelaven la caiguda definitiva del règim. Però, qui eren aquestes figures? Què les portava a l’acció? Per traslladar-nos-hi, Joan Cavallé decideix explorar la cascada de pensaments, pors i dubtes que corren cada segon pel cap d’en Carles, un jove universitari que s’esmuny pels carrers d'una ciutat que no és mai esmentada, però darrere la qual no és difícil endevinar-hi Tarragona. Aquest és l’escenari de la seva iniciació en la militància, una nit que marcarà un abans i un després. L’autor ens submergeix en l’atmosfera anguniosa dels primers mesos d’un règim sense dictador, en el qual la repressió i la violència continuaven sent el llenguatge del poder, un moment en què, malgrat el desig de llibertat, la por i la sospita guiaven els actes de la majoria. «Em venia de gust escriure una novel·la intensa, amb tot concentrat en poques hores i en què importessin tant els fets com les veus interiors i els fantasmes dels personatges. La mort, el 1975, d’aquell a qui em plau anomenar Excelsa Podridura, no significava el final de res, sinó la continuació d’un règim encara presidit per la por, en què qualsevol veí podia ser un confident de la policia i les armes es disparaven soles. Cinquanta anys després encara necessitem parlar-ne.» — Joan Cavallé Espai: Sala de Graus del Campus Catalunya (avinguda Catalunya, 35)