Monòleg històric a càrrec de Karme González, actriu, narradora de contes i animadora sociocultural. Tarragona, 1956. La Pepita Xica, una enèrgica serrallenca de mitjana edat, repassa la seva vida a la Tabacalera a través d'un monòleg eixelebrat. El seu relat personal creix en paral·lel a la fàbrica: des de la primera pedra fins a la postguerra franquista. Com tantes dones de l'època, la Pepita ha estat silenciada i la sort —o sant Pere— li ha girat l'esquena. Manté un somni ferm: que la seva filla creixi en llibertat. Cap al final del monòleg, s'encén la primera espurna que donarà pas a la lluita obrera i feminista que les treballadores de la Tabacalera van protagonitzar.