L'Olga Serral, amb l'exposició La mort és blanca, fa un homenatge artístic a la seva mare. La mort de la mare, difícil d'acceptar, la va dur a refugiar-se en l'art, en el paper com a llenguatge universal, per acomiadar-se d'ella a la seva manera.Escriu: "En el silenci del blanc, sota la mirada atenta dels meus pinzells, trobo un refugi per expressar l'inexpressable. Quan la mort ens visita i ens roba la presència física de qui estimem, el món sembla desdibuixar-se, canviant les paletes de colors de la nostra existència. Per a mi, la pèrdua de la meva mare va ser, més que un canvi, un abisme profund que va transformar-me des de dins cap a fora (...). Gràcies, mare, per ser el meu far en la foscor, per ensenyar-me la força que resideix en la llibertat de ser un mateix. La teva memòria viurà per sempre en el meu cor, com una llum que mai s'apaga".Entrada lliure.