La mística com a eina política. L'enginy i les lluites d'autores de l’ Edat Mitjana i del Renaixement
Finalizado
Jueves, 24 de octubre de 2024
Consultar horarios
Descripción
La mística com a eina política. l'enginy i les lluites d'autores de l’ Edat Mitjana i del Renaixement se celebra el jueves, 24 de octubre de 2024, en Badalona.
24 d'octubre a les 19 h
Per Marta Palacín
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
En els darrers segles de la Baixa Edat Mitjana i l’inici del Renaixement coincideixen nombroses veus femenines dissidents, crítiques amb els representants del poder celestial i terrenal. Per a presentar-les, connectarem dos fenòmens consecutius on la mística va tenir cabuda, i la mostrarem com a recurs, en un enfocament des de la filosofia política i la història del pensament.
Marguerite Porete
Començarem pel «beguinatge», amb la figura de Margarida Porete, cremada ella i la seva obra L’espill de les ànimes simples després de ser condemnades a causa de les seves crítiques a la corrupció eclesiàstica. Tot seguit relacionarem la persecució d’aquest moviment amb el sorgiment d’una hostilitat encapçalada per la literatura contra fèmina -anomenada la Querella de les dames-, que coincideix en el temps amb la crema de bruixes. Christine de Pizan, reacciona contra els atacs misògins i empra tot de recursos per a construir La ciutat de les dames, considerada una utopia protofeminista.
Le Livre de Le Cité des Dames, de Christine de Pizan. Pintura del segle XV
En aquest llibre, tres dames divines -Raó, Rectitud i Justícia-, li encomanen a Christine, per haver demostrat un gran amor pel coneixement de la veritat, la fundació d’una nova ciutat. Aquesta ciutat al·legòrica serveix a Pizan per combatre els arguments misògins de nombrosos autors, que seran contraargumentats per dones il·lustres, il·luminant així racons que havien quedat en l’obscuritat de la Història i aixecant un espai de memòria ple de referents.
Marta Palacín és llicenciada en Periodisme per la UAB, en Filosofia per la UB i Màster en Tradició Clàssica i Pensament Contemporani. Professora al Grau de Filosofia de la UB on imparteix Antropologia filosòfica i Història de la Cultura i dues assignatures més a la Universitat de l’experiència. Coordina el cicle de Cinema i filosofia. Docència a la UPC en l'assignatura d'Ètica, valors i gènere. És membre del seminari Educar-se en veu de dona i del comitè de l’Anuari filosòfic de la Societat Catalana de Filosofia a l’IEC, on organitza el cicle Pensar filosòficament.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-mistica-com-a-eina-politica-lenginy-i-les-lluites-dautores-de-l-edat-mitjana-i-del-renaixement-1/@@images/image/
Per Marta Palacín
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
En els darrers segles de la Baixa Edat Mitjana i l’inici del Renaixement coincideixen nombroses veus femenines dissidents, crítiques amb els representants del poder celestial i terrenal. Per a presentar-les, connectarem dos fenòmens consecutius on la mística va tenir cabuda, i la mostrarem com a recurs, en un enfocament des de la filosofia política i la història del pensament.
Marguerite Porete
Començarem pel «beguinatge», amb la figura de Margarida Porete, cremada ella i la seva obra L’espill de les ànimes simples després de ser condemnades a causa de les seves crítiques a la corrupció eclesiàstica. Tot seguit relacionarem la persecució d’aquest moviment amb el sorgiment d’una hostilitat encapçalada per la literatura contra fèmina -anomenada la Querella de les dames-, que coincideix en el temps amb la crema de bruixes. Christine de Pizan, reacciona contra els atacs misògins i empra tot de recursos per a construir La ciutat de les dames, considerada una utopia protofeminista.
Le Livre de Le Cité des Dames, de Christine de Pizan. Pintura del segle XV
En aquest llibre, tres dames divines -Raó, Rectitud i Justícia-, li encomanen a Christine, per haver demostrat un gran amor pel coneixement de la veritat, la fundació d’una nova ciutat. Aquesta ciutat al·legòrica serveix a Pizan per combatre els arguments misògins de nombrosos autors, que seran contraargumentats per dones il·lustres, il·luminant així racons que havien quedat en l’obscuritat de la Història i aixecant un espai de memòria ple de referents.
Marta Palacín és llicenciada en Periodisme per la UAB, en Filosofia per la UB i Màster en Tradició Clàssica i Pensament Contemporani. Professora al Grau de Filosofia de la UB on imparteix Antropologia filosòfica i Història de la Cultura i dues assignatures més a la Universitat de l’experiència. Coordina el cicle de Cinema i filosofia. Docència a la UPC en l'assignatura d'Ètica, valors i gènere. És membre del seminari Educar-se en veu de dona i del comitè de l’Anuari filosòfic de la Societat Catalana de Filosofia a l’IEC, on organitza el cicle Pensar filosòficament.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-mistica-com-a-eina-politica-lenginy-i-les-lluites-dautores-de-l-edat-mitjana-i-del-renaixement-1/@@images/image/
Descripción
La mística com a eina política. l'enginy i les lluites d'autores de l’ Edat Mitjana i del Renaixement se celebra el jueves, 24 de octubre de 2024, en Badalona.
24 d'octubre a les 19 h
Per Marta Palacín
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
En els darrers segles de la Baixa Edat Mitjana i l’inici del Renaixement coincideixen nombroses veus femenines dissidents, crítiques amb els representants del poder celestial i terrenal. Per a presentar-les, connectarem dos fenòmens consecutius on la mística va tenir cabuda, i la mostrarem com a recurs, en un enfocament des de la filosofia política i la història del pensament.
Marguerite Porete
Començarem pel «beguinatge», amb la figura de Margarida Porete, cremada ella i la seva obra L’espill de les ànimes simples després de ser condemnades a causa de les seves crítiques a la corrupció eclesiàstica. Tot seguit relacionarem la persecució d’aquest moviment amb el sorgiment d’una hostilitat encapçalada per la literatura contra fèmina -anomenada la Querella de les dames-, que coincideix en el temps amb la crema de bruixes. Christine de Pizan, reacciona contra els atacs misògins i empra tot de recursos per a construir La ciutat de les dames, considerada una utopia protofeminista.
Le Livre de Le Cité des Dames, de Christine de Pizan. Pintura del segle XV
En aquest llibre, tres dames divines -Raó, Rectitud i Justícia-, li encomanen a Christine, per haver demostrat un gran amor pel coneixement de la veritat, la fundació d’una nova ciutat. Aquesta ciutat al·legòrica serveix a Pizan per combatre els arguments misògins de nombrosos autors, que seran contraargumentats per dones il·lustres, il·luminant així racons que havien quedat en l’obscuritat de la Història i aixecant un espai de memòria ple de referents.
Marta Palacín és llicenciada en Periodisme per la UAB, en Filosofia per la UB i Màster en Tradició Clàssica i Pensament Contemporani. Professora al Grau de Filosofia de la UB on imparteix Antropologia filosòfica i Història de la Cultura i dues assignatures més a la Universitat de l’experiència. Coordina el cicle de Cinema i filosofia. Docència a la UPC en l'assignatura d'Ètica, valors i gènere. És membre del seminari Educar-se en veu de dona i del comitè de l’Anuari filosòfic de la Societat Catalana de Filosofia a l’IEC, on organitza el cicle Pensar filosòficament.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-mistica-com-a-eina-politica-lenginy-i-les-lluites-dautores-de-l-edat-mitjana-i-del-renaixement-1/@@images/image/
Per Marta Palacín
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
En els darrers segles de la Baixa Edat Mitjana i l’inici del Renaixement coincideixen nombroses veus femenines dissidents, crítiques amb els representants del poder celestial i terrenal. Per a presentar-les, connectarem dos fenòmens consecutius on la mística va tenir cabuda, i la mostrarem com a recurs, en un enfocament des de la filosofia política i la història del pensament.
Marguerite Porete
Començarem pel «beguinatge», amb la figura de Margarida Porete, cremada ella i la seva obra L’espill de les ànimes simples després de ser condemnades a causa de les seves crítiques a la corrupció eclesiàstica. Tot seguit relacionarem la persecució d’aquest moviment amb el sorgiment d’una hostilitat encapçalada per la literatura contra fèmina -anomenada la Querella de les dames-, que coincideix en el temps amb la crema de bruixes. Christine de Pizan, reacciona contra els atacs misògins i empra tot de recursos per a construir La ciutat de les dames, considerada una utopia protofeminista.
Le Livre de Le Cité des Dames, de Christine de Pizan. Pintura del segle XV
En aquest llibre, tres dames divines -Raó, Rectitud i Justícia-, li encomanen a Christine, per haver demostrat un gran amor pel coneixement de la veritat, la fundació d’una nova ciutat. Aquesta ciutat al·legòrica serveix a Pizan per combatre els arguments misògins de nombrosos autors, que seran contraargumentats per dones il·lustres, il·luminant així racons que havien quedat en l’obscuritat de la Història i aixecant un espai de memòria ple de referents.
Marta Palacín és llicenciada en Periodisme per la UAB, en Filosofia per la UB i Màster en Tradició Clàssica i Pensament Contemporani. Professora al Grau de Filosofia de la UB on imparteix Antropologia filosòfica i Història de la Cultura i dues assignatures més a la Universitat de l’experiència. Coordina el cicle de Cinema i filosofia. Docència a la UPC en l'assignatura d'Ètica, valors i gènere. És membre del seminari Educar-se en veu de dona i del comitè de l’Anuari filosòfic de la Societat Catalana de Filosofia a l’IEC, on organitza el cicle Pensar filosòficament.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-mistica-com-a-eina-politica-lenginy-i-les-lluites-dautores-de-l-edat-mitjana-i-del-renaixement-1/@@images/image/
Ubicación
Carrer d'Enric Borràs, 47, 08912. Badalona
Este evento ya ha finalizado
No te pierdas qué pasa esta semana en Badalona
Estado: Evento finalizado.
