Soc una dona gairebé sense òvuls. M'ho dic i em quedo igual. Perduda. Em falten referències. I aquí estic. Avui, m’he llevat amb ganes de jugar i xerrar d'això que jo sé, de la meva vida. Que en molt ressona amb la vida de moltes. Avui, vull rentar les meves calces i posar-les a assecar al sol, perquè s'airegin. Com sinó caminaré els meus últims òvuls? Com faré el camí d'entrar en aquesta nova etapa? Com qui entra a la mar. Retaule d’una dona sense òvuls és una obra de teatre documental i interd...