Vivim a "L'edat del turisme". Defineix la nostra societat la profusió del viatge, l'aleteig continu. És una actitud, però també un imperatiu. Desplaçar-se, conèixer entorns diferents, ja no és una cosa que vagi associada únicament a les classes dominants, a les elits, sinó que ha esdevingut característica comuna i transversal del nostre temps. S'ha erigit en un dret inalienable de la ciutadania a qualsevol segment social que s'habiti. Ara el món es caracteritza pel moviment, l'acceleració. Estem en una economia del moviment. Però no hi ha el "turisme sostenible". L'afirmació és un oxímoron. A més, la bondat econòmica i la contribució al desenvolupament gràcies al turisme no va més enllà de ser un tòpic.El turisme com a indústria subjuga i margina altres sectors productius, i està sotmès als grans operadors internacionals que són els que gestionen el negoci i imposen la dinàmica dels preus baixos. Les ciutats més visitades expulsen els seus habitants després d'un procés de gentrificació cada cop més evident, i el seu patrimoni cultural es mercantilitza fins a extrems inaudits. La passió pel viatge creix imparablement, i també les conseqüències. Cal veure on i quan s'estableixen els inevitables límits al seu creixement.Josep Burgaya és professor i assagista. Doctor en Història Contemporània per la UAB, és professor titular de la Universitat de Vic (Uvic-UCC), on és degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i habitualment realitza estades a universitats d'Amèrica Llatina. Articulista de premsa, participa habitualment als mitjans. Conferenciant i assagista, els seus darrers llibres publicats han estat L'Estat de benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i la cruïlla del model social europeu en temps de crisi (Octaedro, 2013), L'Economia de l'Absurd. Quan comprar més barat contribueix a perdre la feina (Deusto, 2015), guardonat aquest darrer amb el Premi Joan Fuster d'Assaig Amb Josep Burgaya, autor del llibre i Josep Sampere, gestor cultural