Mataró ocupa un lloc rellevant en la biografia professional d’Antoni Gaudí. L’exposició explica que Gaudí construeix els seus tres primers edificis a Mataró: la casa de Salvador Pagès (1878), l’edicle de les latrines (1878-1880) i la nau de blanqueig; que Gaudí, llavors un jove arquitecte de 25 anys, s’interessa i contribueix en la millora de les condicions de vida i de treball dels obrers i que res de tot això no hagués estat possible sense Salvador Pagès, ànima i líder de la Societat Cooperativa La Obrera Mataronense, qui encarrega a Gaudí donar forma al seu ideal cooperativista. A Mataró, per tant, és on Antoni Gaudí experimenta amb el desenvolupament dels arcs com elements sustentadors a la nau de blanqueig, un element genial que es repetirà en gran part de la seva obra i que partia de l’objectiu essencial de facilitar i fer més agradables les jornades laborals dels treballadors. Va ser per encàrrec de Salvador Pagès, director de la Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense i primer client d’Antoni Gaudí, que l’arquitecte va donar forma a un barri obrer pioner per al qual va construir els tres primers edificis que va projectar. L’Obrera, la primera cooperativa de producció a l’Estat espanyol, es va fundar a Mataró l’any 1864 i, després d’un primer període d’activitat a la vila de Gràcia, al cap de deu anys de crear-se, es va instal·lar a la Barca, un terreny hortícola a la zona de l’Eixample de la ciutat de Mataró. Salvador Pagès, de pensament reformista, laic, vinculat als corrents higienistes i principal ideòleg de l’Obrera, defensava que el cooperativisme duria a l’emancipació dels obrers, alhora que garantia unes millors condicions de vida i de treball. Cal entendre l’ideal de l’Obrera com una experiència urbana singular, allunyada dels models industrials jeràrquics i paternalistes, i orientada a una organització més funcional, socialment equilibrada i ambientalment sensible. En aquest marc, la proposta d’implantació urbana desenvolupada per Gaudí adquireix un paper clau en la definició d’un sistema de relacions entre habitatge, producció i espais col·lectius, articulats mitjançant els recorreguts interiors de passeig i d’espais verds. És, doncs, en el context del moviment cooperativista de la Mataró industrial de final de segle xix que Gaudí desenvolupa un seguit d’encàrrecs que integren arquitectura i disseny amb urbanisme i reflexió social. Els dotze anys de col·laboració i amistat entre Antoni Gaudí i Salvador Pagès es van iniciar l’any 1873 amb l’encàrrec del cartell que anunciava la nova fàbrica a Mataró, i va perdurar fins al dia de Les Santes de 1885, quan Gaudí va idear l’escenografia per a una festa literària a l’interior de la nau de blanqueig. De Gaudí són els plànols de la zona residencial, el plànol d’ordenació general, els dibuixos del nou Casino i d’una porteria amb habitatge per al porter —que no es van arribar a construir—, i la casa de Pagès, les latrines i la nau de blanqueig de cotó —que sí que es van edificar. Els projectes d’un llavors jove Gaudí per a l’Obrera, el seu primer i gran encàrrec, no constitueixen únicament una etapa inicial en la seva trajectòria, sinó que són el moment fundacional en la configuració d’una manera pròpia d’entendre el llenguatge arquitectònic. Molts dels conceptes presents en aquestes primeres obres, la relació entre estructura i forma, l’atenció als condicionants ambientals o la integració entre arquitectura i entorn continuen avui plenament vigents i adquireixen, fins i tot, una renovada actualitat davant dels reptes contemporanis.