Esther Boix i Pons (Llers, Girona, 1927-Anglès, Girona, 2014) és un exemple de lluita i superació. Va iniciar les seves passes al món de l'art amb una pintura dura i fosca, reflex d'una societat immersa en la misèria dels anys de la postguerra: interiors humils, fam i buidor existencial. Després d'un viatge a París i –encara més important– una estada a Milà, la seva pintura fa un gir copernicà, com ho fa la seva mirada del món, molt més oberta i vitalista. Compromesa amb la transformació social, entén la pintura com una eina de reivindicació dels drets i les llibertats individuals i col·lectives, i participa activament en iniciatives com ara Estampa Popular Catalana i en la lluita antifranquista. Paral·lelament, desenvolupa una intensa tasca pedagògica com a membre fundadora de l'Escola d'Expressió L'ARC, on va formar generacions de joves posant l'art al servei de les persones. A partir de finals dels anys setanta, la seva obra s'orienta cap al paisatge, amb una forta consciència ecològica, fins a arribar a una etapa de plenitud lírica on natura i ésser humà es fonen. L'exposició, que se celebra a les portes del seu centenari, és la primera gran mostra retrospectiva dedicada a l'artista i la primera que se celebra a Catalunya des de l'any 2007. Bernat Puigdollers, comissari de l'exposició.