Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte és un cicle d'exposicions que explora les vies discursives i formals que han consolidat les arts de l'objecte com a corrent de creació artística i de pensament. Cadascuna de les exposicions que conformen el cicle presenta una tria significativa de poemes objecte de Joan Brossa en diàleg amb treballs d'artistes que se situen en la intersecció entre l'objecte i el llenguatge. D'aquesta manera, les exposicions no estableixen una genealogia entorn de la producció de Brossa, sinó que identifiquen zones de contacte entre obres artístiques i objectes que, tant pel que fa al seu context de creació com pel que fa a la seva datació, representen posicions dispars. Aquesta disparitat té com a finalitat bastir una mena d'"argument subterrani", un marc de lectura transversal i comú que amplii els models de recepció dels poemes objecte. Tot i que en el gruix de la producció brossiana són recurrents les referències a la cultura popular, a la festa, a la mort i al transformisme, o a qüestions com ara l'anticlericalisme o l'antiautoritarisme, les exposicions que conformen el cicle no adopten cap d'aquestes idees, com si es tractessin d'un relat mestre o de conceptes vinculants. En canvi, aquestes idees hi apareixen trenades, sense imposar una jerarquia i estimulant lectures de conjunt, com si de fet l'exposició fos un calaix desendreçat en el qual les relacions de familiaritat i argumentals que uneixen uns objectes i altres hi fossin implícites. Són precisament les distàncies temàtiques, temporals i espacials entre les obres reunides allò que subratlla la seva singularitat i estranyesa. Artistes de la primera exposició, Un argument subterrani: Denise A. Aubertin, Joan Brossa, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel. Amb aquest cicle el Centre de les Arts Lliures segueix perseguint la missió de la Fundació Joan Brossa de conservar, exhibir i difondre el llegat de Brossa mentre n'amplia les seves lectures i universali