Ricard Viñes i Roda (1875-1943) fou un dels pianistes més singulars del seu temps. Instal·lat a París des dels dotze anys, des d'allà va bastir la seva carrera concertística internacional, bàsicament centrada a donar a conèixer la música de les noves generacions de compositors. Viñes va ser el responsable de les estrenes i les primeres audicions de la nova música per a piano, des de Debussy i Ravel fins als compositors dels anys trenta del segle passat. Ricard Viñes no va tornar a Catalunya fins a l'any 1908, quan la seva figura ja era un referent internacional. Ho feu per participar als concerts inaugurals del Palau de la Música Catalana. A partir de llavors la seva presència a casa nostra començà a ser més habitual. A més, des de la seva privilegiada situació dins els cercles culturals parisencs, Viñes va jugar un paper decisiu en la difusió de la música de compositors catalans com ara Frederic Mompou o Manuel Blancafort. Aquesta exposició, organitzada pel CEDOC, vol posar l'accent en l'estreta relació que Viñes va mantenir amb el Palau, així com en els vincles que va mantenir amb diverses generacions de compositors i intèrprets catalans. A la mostra es podran veure documents diversos: fotografies, partitures originals de Ricard Viñes, programes, obra d'art i correspondència, entre altres materials procedents tant del CEDOC com també de l'Arxiu Municipal de Lleida, la Biblioteca de la Universitat de Lleida, així com documents singulars de la col·lecció particular Màrius Bernadó.