Una exposició que analitza les raons per les quals ens filmem i l'evolució de la tecnologia, des de la màquina filmadora fins al mòbil. Les pel·lícules domèstiques han anat configurant bancs de memòria audiovisual, amb trets visuals propis capaços de crear un nou llenguatge cinematogràfic en què els errors tècnics i les imperfeccions es converteixen en elements distintius. En l'audiovisual domèstic contemporani es mantenen aquests trets en suport digital, gravat pels nostres mòbils, compartit a les xarxes socials i emmagatzemat al núvol: més que un banc de memòria, ara s'ha convertit en una pràctica comunicativa més, marcada per les dinàmiques d'internet. En aquesta exposició es recuperen relats i filmacions inèdites i, de vegades, contrahegemòniques, sobre èpoques i costums passats i contemporanis. En el recorregut aprofundirem en les relacions entre la imatge, la realitat i la memòria, i revisarem la nostra relació amb la càmera.