Ramon Llovet i Miserol (Barcelona, 1917–1987) és una figura singular de la pintura catalana del segle XX. Autodidacta i marcat pels primers referents com Antoni Clavé, va iniciar-se en una figuració propera als paisatges humils de Barcelona. El seu llenguatge es transforma profundament a mitjans dels anys cinquanta, quan el descobriment de Solana el porta a crear escenaris inquietants i simbòlics, habitats per figures solitàries que reflecteixen una societat ferida per la guerra. La paleta s’enfosqueix, les textures s’intensifiquen i Llovet experimenta amb tècniques pròpies, com l’ús innovador de planxes de guix per al gravat. A partir dels anys seixanta, la influència del pensament oriental, la teosofia i els corrents pacifistes condueixen la seva obra cap a una nova llum. Les composicions esdevenen més líriques, etèries i espirituals, amb un simbolisme gairebé místic que defineix la seva maduresa artística. Aquest viratge cap a la serenor i la plenitud vital marcarà els darrers anys de la seva trajectòria, consolidant un univers pictòric profundament personal. Podeu consultar més informació de l'exposició "Ramon Llovet, entre la realitat i el lirisme" al web de la Biblioteca de Catalunya.