L'Antitête és una antologia de poemes de Tristan Tzara escrits entre 1916 i 1932. Els primers poemes coincideixen amb la fundació del moviment dadaista per part del poeta i els darrers els va escriure com a membre actiu del surrealisme. L'obra va ser publicada per primer cop el 1933 i reeditada en tres volums com a llibre de bibliòfil el 1949 per Bordas éditeur a París. Max Ernst va il·lustrar el primer volum, Monsieur Aa l'Antiphilosophe, Yves Tanguy el segon, Minuits pour géants, i Joan Miró el tercer, Le Désespéranto. D'aquest darrer volum, la Fundació Joan Miró conserva una part de la correspondència que Tzara va adreçar a Miró, així com un important nombre de proves que expliquen el procés de creació del llibre. Miró va gravar les vuit planxes que il·lustren Le Désespéranto a l'Atelier 17 de William Hayter a Nova York. L'experiència adquirida per Miró en aquest taller, que es distingia per les seves tècniques innovadores i el seu ambient col·laboratiu, li va servir, tal com va explicar a Tzara, per acomplir el seu anhel d'"arribar a l'expressió de l'esperit pur i a una fusió completa entre el poeta i l'il·lustrador". Le Désespéranto, conjuga en una sola paraula la desesperació i l'esperança, dos sentiments que quan es va fer la reedició d'aquest llibre encara eren ben vius en Tzara i en Miró. Autor i artista van afrontar conjuntament aquest projecte amb la il·lusió de fer un "objecte preciós".