L'assalt de la il·lusió presenta una lectura de l'art com a eina per produir il·lusions i enganys i explora com, al llarg de la seva història, ha configurat progressivament tant el nostre desig com el que entenem com a "realitat". L'exposició aborda conceptes com la postveritat, les dinàmiques de poder i els mecanismes que s'amaguen rere de la creació hegemònica de ficcions i il·lusions. Aborda, en definitiva, les tècniques que s'amaguen rere de la capacitat de l'art de generar formes d'engany que acaben incidint en la manera com percebem el món. L'exploració d'aquests conceptes es dona a través d'un viatge en què s'introdueix el mateix públic en la sofisticació i l'opacitat de les tècniques artístiques d'engany que amaguen relacions de poder complexes. Aquest viatge acompanya la reflexió crítica sobre com les arts han tingut històricament un paper important en la creació d'aquestes tècniques, i planteja la tesi de si avui, en un món de deep fake i intel·ligència/creació artificial, el paper de l'art no hauria de ser precisament el de desvelar aquestes tècniques construïdes al llarg dels segles.