Josep Salmeron. La pareidolia del prosopagnòsic. Entre el que apareix i el que es resisteix a ser vist. Les obres de Salmeron es despleguen com una seqüència. No en el sentit narratiu, sinó com una continuïtat feta de retorns, desviacions i variacions mínimes. Formes que reapareixen, que es transformen, que arrosseguen rastres d’allò que han estat. En aquest teixit, la pintura funciona com una superfície inestable: cada peça conté capes, esborrats, decisions que no acaben de tancar-se. La pareidolia —veure formes on no n’hi ha— i la prosopagnòsia —no reconèixer rostres— no operen aquí com a conceptes explicatius, sinó com a tensions actives dins la pintura. Dues maneres de mirar que es contradiuen i que, justament per això, obren espai. Salmeron treballa en aquest punt. Deixa que les imatges emergeixin, però també les desplaça, les posa en dubte, les porta a un lloc on ja no són del tot identificables. El que queda no és una imatge clara, sinó una presència que oscil·la. Inauguració: divendres 17 d’abril de 2026, 20 h