L'artista i poeta Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) treballa al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la primera gran exposició dedicada a Josep Maria Jujol, arran de la donació de tot el fons documental de l'arquitecte que la família ha realitzat al COAC i al MNAC. El Museu organitza aquesta exposició en el marc de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura, que Barcelona celebrarà l'any 2026. Josep Maria Jujol (Tarragona 1879-Barcelona 1949), a qui el MNAC dedica un espai propi a la col·lecció permanent des del 2014, és una de les figures més brillants i originals de l'arquitectura de principis del segle XX. Arquitecte, artista i artesà a parts iguals, en les darreres dècades la seducció de la seva obra no ha parat d'incrementar-se. A banda de les obres de Jujol procedents del seu llegat —conformat per més de 10.000 papers, objectes i mobiliari— i d'altres nombroses col·leccions públiques i privades, la mostra presentarà un conjunt d'obres d'arquitectes, com Antoni Gaudí o Bruno Taut, i d'artistes com Vladímir Tatlin o Henry Matisse. Aquesta exposició s'inscriu en la línia d'un altre projecte artístic de Perejaume al Museu Nacional, Mareperlers i ovaladors. Maniobra de Perejaume, del 2014. Pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, fotografies, vídeos i llibres no esgoten la llista de mitjans i recursos que aquest artista fa servir en els seus projectes des de finals dels anys setanta. El conjunt articula un sistema artístic de fonda contundència crítica amb les formes de vida globalitzada. La seva manera d'entendre l'art es troba lligada a formes de vida fortament vinculades a la pagesia. Amb el seu obrar, Perejaume promou un espai comú on el que és humà i el que no ho és es troben gràcies a una escriptura poc convencional, tot plegat amb una ironia lluminosa