Aquest reportatge fotogràic documenta la vida quotidiana dels grups de costura a la ciutat de Barcelona, posant en valor la seva dimensió social, creativa i comunitària. A través dels testimonis de les dones que hi participen i de les imatges que en capten els moments compartits, es revela com la costura és molt més que una activitat manual: és una eina de relació, suport i resistència. Aquests grups s'han convertit en espais d'acollida on es construeixen vincles de confiança, solidaritat i pertinença. Les trobades setmanals no només serveixen per aprendre o millorar tècniques de costura, sinó que generen un entorn segur on compartir vivències, conversar i desconnectar de l'estrès quotidià. Per a moltes dones, els grups són com elles anomenen "un refugi o un espai de treva"