Mentre treballava a Barcelona, Malarko es va trobar amb un munt de còmics descartats, a prop del que va resultar ser l'antiga editorial Bruguera. Atret pel seu color, ritme i intensitat gràfica, va començar a traduir fragments d'aquestes imatges a la pintura. Les obres no són reproduccions directes, sinó abstraccions, ressons de formes, paletes i gestos portats del material original. A través d'aquest procés, la imatgeria es desplaça i reconfigura, passant de la impressió a la pintura, de la narrativa a la superfície. D'aquesta manera, Malarko reactiva fragments d'una cultura visual local, retornant-los a l'espai on van néixer, no com a preservació, sinó com a manera de fer-los avançar.