Quina és la relació entre una composició musical del segle XVI i la creació contemporània? Us ho mostren dos compositors, creadors i intèrprets d'avantguarda que investiguen la relació entre veu, llum i moviment. Una composició per a sis veus titulada De lamentatione Ieremiæ Prophetæ, que va ser composta pel mestre de capella Alonso Lobo (1555-1624), serveix com a punt de partida per al nou treball d'Aurora Bauzà i Pere Jou. La composició prenia la lamentació del profeta Jeremies per la destrucció del temple com a tema, i es representava durant la Setmana Santa i en el moment més fosc de la nit. El temple on s'interpretava romania a les fosques, tret de quinze espelmes que s'anaven apagant de manera progressiva. La composició conté fragments vocals breus sense text i en això s'han centrat Bauzà i Jou per desenvolupar una creació contemporània, tant musical com coreogràfica, que és completament nova, tot i que prengui com a punt de partida músiques del Renaixement. Sis intèrprets protagonitzen un viatge de la llum a la foscor en el qual música i coreografia van unides de manera indissoluble. La peça gira al voltant del concepte d'alteritat i, aprofitant la coincidència entre el nom del compositor i el de la bèstia (llop), se'ns mostra l'animal com un arquetip de l'altre, una presència ambigua que ens fascina i ens espanta. Serà la segona creació d'Aurora Bauzà i Pere Jou estrenada durant el Grec Festival de Barcelona després d'A Begginning _Expanded Version, que es va veure l'any 2023 al Dipòsit del Rei Martí, a més de participacions anteriors en el marc del Boombeta 2021 del Graner o al cicle Escenes Singulars l'any 2020. Una coproducció d'Aurora Bauzà & Pere Jou, Grec 2026 Festival Barcelona, L'Auditori, Teatre Nacional de Catalunya, Festival de Peralada. Amb la col·laboració de Grand Theatre Groningen, Festival MeetYou, Graner Fàbrica de Creació, Fabra i Coats, i Teatre Municipal de Girona. Amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Beca Barcelona Crea,