Mentre vivia en el llindar entre el triomf públic i el silenci privat, la seva obra es mostra intensa i plena d'inspiració melòdica. Ben aviat descobrim com el batec de la Rússia imperial es fon amb el crit íntim d'un cor sensible, esdevenint un gran pont entre la tradició occidental i la música russa d'arrel al segle XIX. A diferència dels seus contemporanis del "Grup dels Cinc", Txaikovski va articular un discurs musical que fugia de l'exotisme folklòric per abraçar una universalitat formal.

D'aquesta manera les seves simfonies, concerts, òperes, ballets... són una combinació constant de l'olor de roses, amb el perfum francès i el cuir de les botes dels hússars de l'exèrcit imperial.

Conferència a càrrec de Joan Vives Bellalta, flautista de bec, professor d'història de la música i divulgador musical català.