Seun Kuti és una de les presències més magnètiques de la música africana contemporània: músic, cantant, compositor i activista panafricà amb un directe vibrant. Fill menor del pioner de l'Afrobeat, Fela Kuti, ha dedicat la seva vida a preservar (i expandir) un llegat polític i musical que no entén de nostàlgia, sinó d'urgència. Saxofonista i percussionista en plena evolució, va entrar a la banda Egypt 80 abans dels 12 anys. El 1997, després de la mort de Fela i complint la seva voluntat, Seun va assumir el lideratge d'Egypt 80, un rol que manté fins avui. El seu compromís social és inseparable de l'escenari: ha participat en campanyes com #OccupyNigeria i #EndSARS, i ha reactivat el Movement of the People (M.O.P.), el partit fundat pel seu pare el 1979 i reprimit poc després pel govern militar. La seva discografia amb Egypt 80 marca aquesta evolució: Many Things (2008), From Africa with Fury: Rise (2011), coproduït per Brian Eno i John Reynolds, A Long Way Beginning (2014) i Black Times (2018), nominat al Grammy i amb Carlos Santana. En paral·lel, Seun ha teixit aliances globals: African Dreams (2022) amb Black Thought; col·laboracions a The Age of Pleasure (2023) de Janelle Monáe a "Float" i "Knows Better"; i encreuaments amb Talib Kweli i Madlib a Liberation 2, a més d'una nova versió de "Bad Man Lighter" amb Black Thought i Vic Mensa. Ho resumeix amb claredat: "El món s'ha convertit en un gran llogaret comercial[…] Hi ha artistes que fan 'copy-paste'[…] Però també hi ha joves a tot arreu fent música emocionant." El seu últim àlbum és Heavier Yet (Lays The Crownless Head) (2024), publicat per Record Kicks sis anys després de Black Times. Produït executivament per Lenny Kravitz i amb producció artística de Sodi Marciszewer (enginyer original de Fela), compta amb convidats com Damian Marley i Sampa The Great. Els seus senzills "DEY" (feat. Damian Marley, presentat als Grammy a Best African Music Performance), "T.O.P." i "Stand Well Well" reforcen un Afrobeat d'arrel