El blues més fosc i el flamenc van de bracet en una vetllada que també porta a l'escenari un 'cantaor' que ha donat impuls nou al 'cante jondo'. Des de la primera edició l'any 2021, Desvarío ha volgut oferir una mostra del flamenc d'avui, ric, plural, divers, capaç de sentir-se contemporani, de viure el seu temps i de barrejar-se amb tot allò que l'enriqueixi. Ho demostra el programa d'aquesta jornada, d'una banda, un concert de cante i guitarra clàssica, protagonitzat pels músics de Jerez Jesús Méndez, al cante, i Antonio Higuero, a la guitarra, dos magnífics exponents del cante de la seva terra i, d'una altra banda, un feliç experiment simbiòtic, resultat d'ajuntar en un mateix escenari un bon cantaor, com és Antonio Fernández, i Guadalupe Plata, una banda de blues ombrívol i pantanós al més pur exemple del Mississippi, ple d'efectes elèctrics, acoblats... L'experiència es diu Cantes malditos, un disc esplèndid que han posat al mercat. La gràcia està en el fet que cap dels dos se sotmet a l'altre, i tots dos mons coexisteixen en plenitud i de manera generosa, s'esplaien en el que estan creant. El cantaor canta el flamenc que està acostumat a fer, i la banda no mira de seguir-lo pel laberint rítmic que exigeix cada pal flamenc, sinó que crea un suport harmònic perquè el cantaor es mogui amb llibertat a cada cante. Antonio Fernández és un cantaor granadí amb molt bona condició vocal, cultivada tant com a cantaor per al ball com en versió solista. Coneix bé els estils i té un repertori ampli i divers, com ho demostra el disc que va enregistrar amb la guitarra de Miguel Ochando, amb el títol de Cristal suelto. Guadalupe Plata va néixer el 2006 a Úbeda (Jaén), al principi en format duo, compost pel seu líder, el guitarrista Pedro De Dios Barceló i el bateria Carlos Jimena. Més tard, es va convertir en trio. Han publicat set LP amb èxit de públic i crítica; el 2013, Radio Nacional de España els va atorgar el Premi Ojo Crítico en la categoria Música Moderna, i l'any segü