La MAIO entén que la música, quan no la desaparelles de la política (així en general), sona molt bé. Maio escriu cançons tant properes com reals: és així com sonen: precioses, directes i honestes. En temps de crisi i mediocritat social, política, econòmica i musical, celebrem que la MAIO hagi decidit cantar-li a l'amistat, als vincles sincers, a l'empoderament col·lectiu (que no individualista), a l'amor i a la vida... als marges i des dels marges.

Dins la jornada contra la LGTBIfòbia.