Cinema: Robot Dreams
Finalizado
Domingo, 21 de abril de 2024
Empieza a las 21:30
Descripción
El cinema: Robot Dreams se celebra el domingo, 21 de abril de 2024, a las 21:30, en Torrelles de Llobregat.
Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc
El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.
Robot Dreams
Sinopsi: En Dog és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, per tenir un amic amb qui parlar. La seva amistat creix fins a fer-se inseparables. Una nit d'estiu, el Dog, amb molta tristor, es veu obligat a abandonar en Robot a la platja. Aconseguiran tornar-se a trobar? Una pel·lícula tendra, fascinant i plena d’imaginació sobre el poder de l’amistat.
Fitxa tècnica:
Robot Dreams (Espanya, 2023).
Durada: 102 minuts.
Digital. Pel·lícula d’animació sense diàlegs.
Direcció: Pablo Berger.
Guió: Pablo Berger i Sara Varon.
Intèrprets: Animació
Data d'estrena: 06/12/2023
Premis (2024)
Premis Oscar: nominada al millor llargmetratge d'animació
Premis Gaudí: guanyadora a Millor música original (Alfonso de Vilallonga) i Millor pel·lícula d'animació
Premis Goya: guanyadora a Millor guió adaptat i Millor film d'animació
Premis del Cinema Europeu (EFA): guanyadora a Millor pel·lícula d'animació
Premis Annie: guanyadora a Millor pel·lícula independent
Associació de Crítics de Los Angeles: 2a millor pel·lícula d'animació
Festival d'Annecy: guanyadora a Millor pel·lícula (secció Contrechamp)
El director: Pablo Berger
El Pablo Berger és un dels nostres directors més reconeguts i internacionals. La seva òpera prima Torremolinos 73 (2003) va obtenir el premi a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga i quatre nominacions als Premis Goya. Blancanieves (2012) va obtenir 10 Premis Goya, inclòs el de Millor Pel·lícula i va representar Espanya als Oscars. Abracadabra (2017) va obtenir 8 nominacions als premis Goya i va ser finalista per representar Espanya als Oscars. La seva última pel·lícula Robot Dreams (2023) es va estrenar al Festival de Cannes i va rebre el Gran Premi Contrechamp al Festival d'Annecy.
Els robots somien en l'amistat
Si una cosa té Pablo Berger, a més de ser un molt bon cineasta, és que és imprevisible. A l'autor de Torremolinos 73, Blancaneu i Abracadabra li agraden els reptes i la seva nova aposta autoral ho torna a ser: un film d'animació sense diàlegs. Però com la seva obra pilar, Blancaneu, que era muda i en blanc i negre, és començar la projecció i ja entrar de ple a un món on les emocions i la nostàlgia esclaten per tractar un tema tan universal com és l'amistat i la importància de les relacions, tan fràgils com la vida mateixa. Premiada als festivals d'Annecy (millor pel·lícula) i Sitges (premi del públic), Robot dreams trenca els esquemes i un gos, Dog, decideix combatre la soledat de la gran ciutat construint un robot perquè sigui el seu amic de companyia. Amb Robot, ràpidament establiran una relació d'amistat creixent fins que un maleït dia un succés tràgic els separarà. Tornaran a trobar-se? Amb aquest argument simple i basant-se en l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de Sara Varon, Berger crea un univers propi que ens porta als espectadors a l'icònic paisatge urbà de Manhattan, aquella Nova York somiada dels anys vuitanta i noranta abans que la globalització ho diluís tot: una col·lecció de postals vintage que capten aquells llums de neó, carrers on es ballava el break dance i la gent escoltava la música a través de transistors i reproductors de cassette, com també els sons del trànsit... El director i la seva dona i col·laboradora Yuko Harami van viure-hi deu anys d'aquella època i aquesta és la seva carta d'amor a la ciutat. Una mirada al passat un punt naïf i molt nostàlgica que t'embolcalla igual que el relat, que a banda de divertit entra al terreny més dramàtic quan tracta sobre l'alienació urbana i la soledat. I si grates més profundament, del què suposa la pèrdua i de com aquesta es pot superar a través de la memòria. Els records dels éssers estimats com a cura. Tot narrat pausadament però de forma molt fluida. Quan vam entrevistar al director a Sitges li vam preguntar quins eren els seus referents, a banda dels més evidents, com seria el cas d'Hayao Miyazaki. El director bilbaí, casat amb una japonesa i profundament enamorat també de la seva cultura, es va sentir molt honorat que citéssim al mestre Miyazaki. Perquè com va confessar, al llarg de la producció es preguntaven constantment en situacions complexes «què hauria fet Miyazaki?» en aquell cas. També va incloure a Isao Takahata, autor de La tomba de les lluernes, El conte de la princesa o Pompoko. En tot cas, va dir que la seva aportació al cinema d'animació, com la dels seus referents, era la d'emocionar, a més de divertir i entretenir. Amb un final, com també passa en aquest f ilm que projectem, que commogui i provoqui que, en sortir de la sala, tots sapiguem que, potser sí que els androides somiïn amb xais elèctrics, però els robots de Berger somien amb els amics.
Jordi Camps Linnell
El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.
Robot Dreams
Sinopsi: En Dog és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, per tenir un amic amb qui parlar. La seva amistat creix fins a fer-se inseparables. Una nit d'estiu, el Dog, amb molta tristor, es veu obligat a abandonar en Robot a la platja. Aconseguiran tornar-se a trobar? Una pel·lícula tendra, fascinant i plena d’imaginació sobre el poder de l’amistat.
Fitxa tècnica:
Robot Dreams (Espanya, 2023).
Durada: 102 minuts.
Digital. Pel·lícula d’animació sense diàlegs.
Direcció: Pablo Berger.
Guió: Pablo Berger i Sara Varon.
Intèrprets: Animació
Data d'estrena: 06/12/2023
Premis (2024)
Premis Oscar: nominada al millor llargmetratge d'animació
Premis Gaudí: guanyadora a Millor música original (Alfonso de Vilallonga) i Millor pel·lícula d'animació
Premis Goya: guanyadora a Millor guió adaptat i Millor film d'animació
Premis del Cinema Europeu (EFA): guanyadora a Millor pel·lícula d'animació
Premis Annie: guanyadora a Millor pel·lícula independent
Associació de Crítics de Los Angeles: 2a millor pel·lícula d'animació
Festival d'Annecy: guanyadora a Millor pel·lícula (secció Contrechamp)
El director: Pablo Berger
El Pablo Berger és un dels nostres directors més reconeguts i internacionals. La seva òpera prima Torremolinos 73 (2003) va obtenir el premi a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga i quatre nominacions als Premis Goya. Blancanieves (2012) va obtenir 10 Premis Goya, inclòs el de Millor Pel·lícula i va representar Espanya als Oscars. Abracadabra (2017) va obtenir 8 nominacions als premis Goya i va ser finalista per representar Espanya als Oscars. La seva última pel·lícula Robot Dreams (2023) es va estrenar al Festival de Cannes i va rebre el Gran Premi Contrechamp al Festival d'Annecy.
Els robots somien en l'amistat
Si una cosa té Pablo Berger, a més de ser un molt bon cineasta, és que és imprevisible. A l'autor de Torremolinos 73, Blancaneu i Abracadabra li agraden els reptes i la seva nova aposta autoral ho torna a ser: un film d'animació sense diàlegs. Però com la seva obra pilar, Blancaneu, que era muda i en blanc i negre, és començar la projecció i ja entrar de ple a un món on les emocions i la nostàlgia esclaten per tractar un tema tan universal com és l'amistat i la importància de les relacions, tan fràgils com la vida mateixa. Premiada als festivals d'Annecy (millor pel·lícula) i Sitges (premi del públic), Robot dreams trenca els esquemes i un gos, Dog, decideix combatre la soledat de la gran ciutat construint un robot perquè sigui el seu amic de companyia. Amb Robot, ràpidament establiran una relació d'amistat creixent fins que un maleït dia un succés tràgic els separarà. Tornaran a trobar-se? Amb aquest argument simple i basant-se en l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de Sara Varon, Berger crea un univers propi que ens porta als espectadors a l'icònic paisatge urbà de Manhattan, aquella Nova York somiada dels anys vuitanta i noranta abans que la globalització ho diluís tot: una col·lecció de postals vintage que capten aquells llums de neó, carrers on es ballava el break dance i la gent escoltava la música a través de transistors i reproductors de cassette, com també els sons del trànsit... El director i la seva dona i col·laboradora Yuko Harami van viure-hi deu anys d'aquella època i aquesta és la seva carta d'amor a la ciutat. Una mirada al passat un punt naïf i molt nostàlgica que t'embolcalla igual que el relat, que a banda de divertit entra al terreny més dramàtic quan tracta sobre l'alienació urbana i la soledat. I si grates més profundament, del què suposa la pèrdua i de com aquesta es pot superar a través de la memòria. Els records dels éssers estimats com a cura. Tot narrat pausadament però de forma molt fluida. Quan vam entrevistar al director a Sitges li vam preguntar quins eren els seus referents, a banda dels més evidents, com seria el cas d'Hayao Miyazaki. El director bilbaí, casat amb una japonesa i profundament enamorat també de la seva cultura, es va sentir molt honorat que citéssim al mestre Miyazaki. Perquè com va confessar, al llarg de la producció es preguntaven constantment en situacions complexes «què hauria fet Miyazaki?» en aquell cas. També va incloure a Isao Takahata, autor de La tomba de les lluernes, El conte de la princesa o Pompoko. En tot cas, va dir que la seva aportació al cinema d'animació, com la dels seus referents, era la d'emocionar, a més de divertir i entretenir. Amb un final, com també passa en aquest f ilm que projectem, que commogui i provoqui que, en sortir de la sala, tots sapiguem que, potser sí que els androides somiïn amb xais elèctrics, però els robots de Berger somien amb els amics.
Jordi Camps Linnell
Descripción
El cinema: Robot Dreams se celebra el domingo, 21 de abril de 2024, a las 21:30, en Torrelles de Llobregat.
Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc
El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.
Robot Dreams
Sinopsi: En Dog és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, per tenir un amic amb qui parlar. La seva amistat creix fins a fer-se inseparables. Una nit d'estiu, el Dog, amb molta tristor, es veu obligat a abandonar en Robot a la platja. Aconseguiran tornar-se a trobar? Una pel·lícula tendra, fascinant i plena d’imaginació sobre el poder de l’amistat.
Fitxa tècnica:
Robot Dreams (Espanya, 2023).
Durada: 102 minuts.
Digital. Pel·lícula d’animació sense diàlegs.
Direcció: Pablo Berger.
Guió: Pablo Berger i Sara Varon.
Intèrprets: Animació
Data d'estrena: 06/12/2023
Premis (2024)
Premis Oscar: nominada al millor llargmetratge d'animació
Premis Gaudí: guanyadora a Millor música original (Alfonso de Vilallonga) i Millor pel·lícula d'animació
Premis Goya: guanyadora a Millor guió adaptat i Millor film d'animació
Premis del Cinema Europeu (EFA): guanyadora a Millor pel·lícula d'animació
Premis Annie: guanyadora a Millor pel·lícula independent
Associació de Crítics de Los Angeles: 2a millor pel·lícula d'animació
Festival d'Annecy: guanyadora a Millor pel·lícula (secció Contrechamp)
El director: Pablo Berger
El Pablo Berger és un dels nostres directors més reconeguts i internacionals. La seva òpera prima Torremolinos 73 (2003) va obtenir el premi a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga i quatre nominacions als Premis Goya. Blancanieves (2012) va obtenir 10 Premis Goya, inclòs el de Millor Pel·lícula i va representar Espanya als Oscars. Abracadabra (2017) va obtenir 8 nominacions als premis Goya i va ser finalista per representar Espanya als Oscars. La seva última pel·lícula Robot Dreams (2023) es va estrenar al Festival de Cannes i va rebre el Gran Premi Contrechamp al Festival d'Annecy.
Els robots somien en l'amistat
Si una cosa té Pablo Berger, a més de ser un molt bon cineasta, és que és imprevisible. A l'autor de Torremolinos 73, Blancaneu i Abracadabra li agraden els reptes i la seva nova aposta autoral ho torna a ser: un film d'animació sense diàlegs. Però com la seva obra pilar, Blancaneu, que era muda i en blanc i negre, és començar la projecció i ja entrar de ple a un món on les emocions i la nostàlgia esclaten per tractar un tema tan universal com és l'amistat i la importància de les relacions, tan fràgils com la vida mateixa. Premiada als festivals d'Annecy (millor pel·lícula) i Sitges (premi del públic), Robot dreams trenca els esquemes i un gos, Dog, decideix combatre la soledat de la gran ciutat construint un robot perquè sigui el seu amic de companyia. Amb Robot, ràpidament establiran una relació d'amistat creixent fins que un maleït dia un succés tràgic els separarà. Tornaran a trobar-se? Amb aquest argument simple i basant-se en l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de Sara Varon, Berger crea un univers propi que ens porta als espectadors a l'icònic paisatge urbà de Manhattan, aquella Nova York somiada dels anys vuitanta i noranta abans que la globalització ho diluís tot: una col·lecció de postals vintage que capten aquells llums de neó, carrers on es ballava el break dance i la gent escoltava la música a través de transistors i reproductors de cassette, com també els sons del trànsit... El director i la seva dona i col·laboradora Yuko Harami van viure-hi deu anys d'aquella època i aquesta és la seva carta d'amor a la ciutat. Una mirada al passat un punt naïf i molt nostàlgica que t'embolcalla igual que el relat, que a banda de divertit entra al terreny més dramàtic quan tracta sobre l'alienació urbana i la soledat. I si grates més profundament, del què suposa la pèrdua i de com aquesta es pot superar a través de la memòria. Els records dels éssers estimats com a cura. Tot narrat pausadament però de forma molt fluida. Quan vam entrevistar al director a Sitges li vam preguntar quins eren els seus referents, a banda dels més evidents, com seria el cas d'Hayao Miyazaki. El director bilbaí, casat amb una japonesa i profundament enamorat també de la seva cultura, es va sentir molt honorat que citéssim al mestre Miyazaki. Perquè com va confessar, al llarg de la producció es preguntaven constantment en situacions complexes «què hauria fet Miyazaki?» en aquell cas. També va incloure a Isao Takahata, autor de La tomba de les lluernes, El conte de la princesa o Pompoko. En tot cas, va dir que la seva aportació al cinema d'animació, com la dels seus referents, era la d'emocionar, a més de divertir i entretenir. Amb un final, com també passa en aquest f ilm que projectem, que commogui i provoqui que, en sortir de la sala, tots sapiguem que, potser sí que els androides somiïn amb xais elèctrics, però els robots de Berger somien amb els amics.
Jordi Camps Linnell
El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.
Robot Dreams
Sinopsi: En Dog és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, per tenir un amic amb qui parlar. La seva amistat creix fins a fer-se inseparables. Una nit d'estiu, el Dog, amb molta tristor, es veu obligat a abandonar en Robot a la platja. Aconseguiran tornar-se a trobar? Una pel·lícula tendra, fascinant i plena d’imaginació sobre el poder de l’amistat.
Fitxa tècnica:
Robot Dreams (Espanya, 2023).
Durada: 102 minuts.
Digital. Pel·lícula d’animació sense diàlegs.
Direcció: Pablo Berger.
Guió: Pablo Berger i Sara Varon.
Intèrprets: Animació
Data d'estrena: 06/12/2023
Premis (2024)
Premis Oscar: nominada al millor llargmetratge d'animació
Premis Gaudí: guanyadora a Millor música original (Alfonso de Vilallonga) i Millor pel·lícula d'animació
Premis Goya: guanyadora a Millor guió adaptat i Millor film d'animació
Premis del Cinema Europeu (EFA): guanyadora a Millor pel·lícula d'animació
Premis Annie: guanyadora a Millor pel·lícula independent
Associació de Crítics de Los Angeles: 2a millor pel·lícula d'animació
Festival d'Annecy: guanyadora a Millor pel·lícula (secció Contrechamp)
El director: Pablo Berger
El Pablo Berger és un dels nostres directors més reconeguts i internacionals. La seva òpera prima Torremolinos 73 (2003) va obtenir el premi a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga i quatre nominacions als Premis Goya. Blancanieves (2012) va obtenir 10 Premis Goya, inclòs el de Millor Pel·lícula i va representar Espanya als Oscars. Abracadabra (2017) va obtenir 8 nominacions als premis Goya i va ser finalista per representar Espanya als Oscars. La seva última pel·lícula Robot Dreams (2023) es va estrenar al Festival de Cannes i va rebre el Gran Premi Contrechamp al Festival d'Annecy.
Els robots somien en l'amistat
Si una cosa té Pablo Berger, a més de ser un molt bon cineasta, és que és imprevisible. A l'autor de Torremolinos 73, Blancaneu i Abracadabra li agraden els reptes i la seva nova aposta autoral ho torna a ser: un film d'animació sense diàlegs. Però com la seva obra pilar, Blancaneu, que era muda i en blanc i negre, és començar la projecció i ja entrar de ple a un món on les emocions i la nostàlgia esclaten per tractar un tema tan universal com és l'amistat i la importància de les relacions, tan fràgils com la vida mateixa. Premiada als festivals d'Annecy (millor pel·lícula) i Sitges (premi del públic), Robot dreams trenca els esquemes i un gos, Dog, decideix combatre la soledat de la gran ciutat construint un robot perquè sigui el seu amic de companyia. Amb Robot, ràpidament establiran una relació d'amistat creixent fins que un maleït dia un succés tràgic els separarà. Tornaran a trobar-se? Amb aquest argument simple i basant-se en l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de Sara Varon, Berger crea un univers propi que ens porta als espectadors a l'icònic paisatge urbà de Manhattan, aquella Nova York somiada dels anys vuitanta i noranta abans que la globalització ho diluís tot: una col·lecció de postals vintage que capten aquells llums de neó, carrers on es ballava el break dance i la gent escoltava la música a través de transistors i reproductors de cassette, com també els sons del trànsit... El director i la seva dona i col·laboradora Yuko Harami van viure-hi deu anys d'aquella època i aquesta és la seva carta d'amor a la ciutat. Una mirada al passat un punt naïf i molt nostàlgica que t'embolcalla igual que el relat, que a banda de divertit entra al terreny més dramàtic quan tracta sobre l'alienació urbana i la soledat. I si grates més profundament, del què suposa la pèrdua i de com aquesta es pot superar a través de la memòria. Els records dels éssers estimats com a cura. Tot narrat pausadament però de forma molt fluida. Quan vam entrevistar al director a Sitges li vam preguntar quins eren els seus referents, a banda dels més evidents, com seria el cas d'Hayao Miyazaki. El director bilbaí, casat amb una japonesa i profundament enamorat també de la seva cultura, es va sentir molt honorat que citéssim al mestre Miyazaki. Perquè com va confessar, al llarg de la producció es preguntaven constantment en situacions complexes «què hauria fet Miyazaki?» en aquell cas. També va incloure a Isao Takahata, autor de La tomba de les lluernes, El conte de la princesa o Pompoko. En tot cas, va dir que la seva aportació al cinema d'animació, com la dels seus referents, era la d'emocionar, a més de divertir i entretenir. Amb un final, com també passa en aquest f ilm que projectem, que commogui i provoqui que, en sortir de la sala, tots sapiguem que, potser sí que els androides somiïn amb xais elèctrics, però els robots de Berger somien amb els amics.
Jordi Camps Linnell
Ubicación
L'Ateneu Torrellenc
Este evento ya ha finalizado
No te pierdas qué pasa esta semana en Torrelles de Llobregat
Estado: Evento finalizado.
