Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya cañí i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a la masturbació femenina i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la Conferència Episcopal? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out vol respondre aquestes preguntes des de l’escena, reinterpretant actuacions musicals i entrevistes televisives dels anys vuitanta amb ironia i esperit. Activitat inclosa dins del Programa.cat, ajut impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.