Prenent com a punt de partida els buits aparents de l'obra "Mitjó", d’Antoni Tàpies, blanca arias ens convida a habitar el forat com un espai ambigu: absència i obertura, vulnerabilitat i possibilitat. Allò que el decòrum sol apartar —l’excés, l’abjecte, la desviació del cànon— esdevé aquí un lloc des d’on repensar la percepció dels cossos i el que aquesta mirada diu de nosaltres.

Des d’una sensibilitat feminista, la intuïció i l’escolta de les zones toves del cos es reivindiquen aquí com a formes de coneixement. La poesia, concebuda com a plec del llenguatge, obre espais on altres significats emergeixen i ens permet qüestionar què esperem, avui, de l’experiència artística.

Activitat realitzada en el marc de l’edició 2026 del cicle “Seguint el sol” del Museu Tàpies, que porta per títol “Destapar la mirada” i està comissariat per Carolina Ciuti.