La història del cinema és, també, la història de les seves projeccions. A la sala, on sedimenten les imatges, aquest relat va prenent cos, programa a programa. Què són uns pams de cel·luloide arrenglerats al prestatge? Un arxiu en un disc dur, és una pel·lícula? A diferència d’altres arts, el cinema tan sols es presenta en moviment. Les filmoteques preserven les obres més enllà de l’objecte: una performance única, fugaç i irrepetible que s’activa en la trobada entre un artefacte (el film), els dispositius de projecció (l’aparell) i l’espai que els acull. És aquest conjunt de relacions el que preserven i comparteixen, i el seu gest contribueix a definir allò que romandrà en la memòria. La programació, i en particular l’Aula de Cinema, consisteix en un exercici de renovació i problematització de l’escriptura d’aquesta història. Perquè implica buscar i descobrir objectes oblidats, menystinguts o desatesos, i perquè assaja noves relacions entre pel·lícules que poden trencar amb les normes de dominació canòniques. Un exercici, polític per definició, que ens permet posar en perspectiva valors, coneixements, idees, i decidir què es veu i en quin context. Un any més, el curs proposa una història possible del cinema. Necessàriament lacunar i volgudament heterogènia, divergeix de les edicions passades i de les que vindran, atès que és un espai per posar en qüestió allò que ens és contemporani –que no necessàriament actual- fent reviure les obres del passat a la llum del que avui ens interpel·la. El temps, les transformacions dels criteris estètics, la investigació, s’encarregaran de seguir transformant el relat. Més informació Curs "Aula de Cinema" al web de la Filmoteca Programa "Aula de Cinema 2025-2026" (PDF)