L’any 957 (segle X) els habitants de Serinyà es varen alçar en armes contra el comte de Besalú, Guifré II. Estaven comandats pels senyors del castell de Teià, Wigila i Transvanus. El van fer fora del seu castell; el varen acorralar i el comte va morí en la lluita però els seus germans Sunifred, comte de Cerdanya i Miró Bonfill varen organitzar un exèrcit per venjar-se; els van derrotar; els varen confiscar tot el que tenien i el castell de Teià situat en un turó va ser destruït. Va passar a ser del comtat de Besalú i més tard a dependre del monestir de Banyoles. La parròquia de Serinyà està dedicada a Sant Andreu. Fou un dels 12 apòstols de Jesús. La tradició explica que va ser crucificat en creu en forma de X sense claus sinó amarrat, on va estar predicant dos dies. Sant Andreu és el patró de Serinyà, hi és present en l'escut amb la forma de la creu de Sant Andreu. L’església parroquial de Sant Andreu ja està referenciada l’any 1182 (segle XII, Pla de molins a ca n'Illa, 1197). La reina Elionor va vendre la seva jurisdicció a l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Durant el 2n trimestre del curs 21-22 els alumnes de sisè de l'Escola Bora Gran van cercar informació sobre l’església. A partir de diferents fonts i amb l’ajuda de Rosa Cortada, exmestra de l’escola i historiadora, han elaborat la web de l'Església Parroquial de Sant Andreu de Serinyà.