L'exposició desplega el cos del treball d'Anna Irina Russell relacionat amb la respiració. Entesa com a gest bàsic per pensar el contacte tant amb l'altre com amb una mateixa, la respiració --com el llenguatge-- es fa notar només en la falta. Només quan ens manquen les paraules, quan esdevenim incapaces d'una inspiració, recordem la nostra vulnerabilitat constitutiva. Amb aquesta mostra, pensada com un pulmó que s'eixampla i viu amb cada entrada d'aire des/conegut, el museu esdevé l'organisme que alhora encarna i fa visible la precarietat de la respiració així com ens ofereix un espai on oxigenar-nos.