Hi havia una vegada una societat que donava els déus per morts i que va permetre que algunes dones s’apoderaren de vells símbols. El resultat va ser un codi independent, positrònic, basat en el riure, la complicitat i un llenguatge propi. Trïade naix de la necessitat d’unir-se i ballar des de la cura i l’escolta, en un espai femení que reivindica una genealogia pròpia. Inspirada en la tríada lunar —vida, mort i renaixement—, és una peça breu per a espais no convencionals, amb caràcter ritual i de culte a les ancestres. Activitat inclosa dins del Programa.cat, ajut impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.