Sant Hilari Sacalm, conegut també com “La vila de les 100 fonts”, és un poble tranquil i alhora ple d’activitat, amb passat i també un gran futur, que ha crescut en harmonia amb els ritmes de la terra i de l’aigua. El terme municipal de Sant Hilari, a l’oest de la província de Girona, té una superfície de 83.56 km2 i la població és la més important de la zona de les Guilleries. El poble depassa els 800 metres d’alçada i resta envoltat pel massís de les Guilleries, amb el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues com a elevació culminant. Pertany al bisbat de Vic perquè antigament era de les “Muntanyes d’Osona”i judicialment depèn de Santa Coloma de Farners. El municipi té forma allargada pel nord i arriba fins l’altra banda del Ter, al pantà de Susqueda. Està envoltat pels municipis de Susqueda, Osor, Santa Coloma de Farners, Arbúcies, tots ells de la comarca de la Selva, i amb els municipis d’Espinelves, Vilanova de Sau i Rupit de la comarca d’Osona. En formen part l’antic municipi de Querós i les parròquies de Santa Margarida de Vallors i de Montsolís. La població està pràcticament tota concentrada a la vila Sant Hilari Sacalm, llevat de masies o petit nuclis escamats però amb poc nombre d’habitants. En poden ésser uns exemples cal Sastre, el Serrat o Santa Margarida de Vallors. El municipi és extraordinàriament forestal. Pensem que es troba en el cor de les Guilleries, un massís situat en el vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversa i que forma part de totes dues serralades. Se situa al límit oest de la comarca de la Selva i a l’est de la d’Osona i Sant Hilari Sacalm, n’és la capital. Conjuntament amb la massa forestal, l’aigua és l’altra riquesa de gran importància per al municipi. Hi ha més de cent fonts que brollen en el seu territori. La seva orografia permet que l’aigua quedi sobre tot retinguda i passi a alimentar els aqüífers. Per tant, en èpoques de pluja la quantitat d’aigua evaporada és insignificant en comparació amb la que