A càrrec de Roser Martí Pols de Plenilunis s'intenta explicar com un viatge interior, sempre transitat de la mà de la poeta. Els versos emprenen els passos amb un amor ple dels colors de la joventut i la innocència. Posteriorment, avancen cap a la plenitud on emergeixen uns paisatges que potser no són tan planers, però que s'accepten. Ja amb la vellesa hi ha acords i pèrdues dels dos companys de viatge, però sempre han trobat un fil d'or que els reconstrueix una vegada i una altra.