La festivitat de Corpus, que durant segles s'ha considerat l'autèntica festa major de la ciutat, és una tradició que té més de sis-cents anys d'història a Barcelona. Avui dia hi desfilen els elements més representatius de la imatgeria festiva de la ciutat, representada pel seguici. A més, temps enrere va esdevenir un model per a moltes altres poblacions del país. L'acte principal la celebració és la processó, que actualment conté dues parts totalment diferenciades: la festiva, en què el Seguici Popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d'imatgeria festiva, música i danses. L'altra és la processó del Corpus Christi de la Seu, que té un caràcter estrictament religiós. Hi ha més manifestacions de cultura popular, com ara L'ou com balla o les sardanes, que són presents en el programa festiu. Des que la diada de Corpus va deixar de ser festa laboral a Barcelona, la celebració trasllada la processó del dijous al diumenge següent. Motiu La festa de Corpus es va instaurar al segle XIII com a exaltació del sagrament de l'Eucaristia i com a reacció de l'Església envers els corrents que feien perillar la seva doctrina. A partir d'aquell moment es va generalitzar a Europa i encara avui, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència. Orígens La festa de Corpus Christi és instaurada el 1262 pel papa Urbà IV i és sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa Joan XXII. D'aquesta manera, es va estendre per tot Europa, on va anar guanyant importància amb el pas del temps. A Barcelona la celebració de Corpus, sobretot de la processó, l'element més característic de la festivitat, es va instaurar el 1320. Des d'aquell moment va esdevenir la manifestació cívica, religiosa i festiva més important de la ciutat, que alhora ha servit de model –pel que fa a continguts, formes i funcions– de més celebracions i ma