Tres creacions que sacsegen i il·luminen. Una peça de Carl Nielsen s’encarrega pertinentment d’inaugurar un concert ambientat en latituds septentrionals, en què es reuneixen -però- obres no gens fredes. El compositor danès evoca la sortida del sol, així com el seu poder incandescent, a l’obertura Hélios, estrenada el 8 d’octubre de 1903 a Copenhaguen. El pianista rus Denis Kozhukin interpretarà a continuació una de les obres més polèmiques de Prokófiev, que fou titllada de massa avantguardista en l’època de la seva estrena. La llibertat individual del piano, enfrontada eventualment al conjunt, genera una tensió artística d’un magnetisme cridaner, que contribuirà a la fama del creador. No menys apreciat per la seva tasca com a compositor de concerts, Rakhmàninov va concebre també quatre simfonies, un esforç no sempre reeixit en termes de popularitat. Les crítiques que rebé després de la Primera afectaren la seva autoestima, però la seva Segona, d’una extensió majestuosa i una sumptuositat orquestral orgullosament postromàntica -estrenada pel compositor el 8 de febrer de 1908, en la posició de director- permeté restaurar el seu estatus. Repertori Carl Nielsen: Obertura Helios, op. 17 (1910) 10’ Sergéi Prokófiev: Concert per a piano n. 2 en sol m, op. 16 (1913) 30' Serguei Rakhmàninov: Simfonia n. 2 en mi m, op. 27 (1907) 55' Artistes Denis Kozhukhin, piano Stephanie Childress, direcció Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Concert "La Segona de Rakhmàninov" al web de L'Auditori.