Inauguració de l'exposició "Soc vertical, però preferiria ser horitzontal" de Francesca Poza

L'obra d'estil conceptual de l'autora Francesca Poza destaca per la singularitat dels materials emprats; com són el teixit i el paper, atès que la majoria d'artistes el fan servir només com a suport. Poza construeix el seu ideari creatiu mitjançant textos extrets de llibres escrits en diferents idiomes, alguns d’ells els han regalat oferir-los una nova vida. El que realment l'atrau són les paraules, tant si provenen del món literari com de l’històric o poètic. El temes i els llibres que escull li serveixen per inspirar-se, i per això algunes de les obres porten el títol del llibre. Les seves composicions es mouen entre l’escultura, la instal·lació i el gravat, component les peces a partir de cosir cada trosset de paper tallat amb molta cura, degut sobretot perquè es tracta d’un material molt fràgil. El seu procés creatiu és extens i reflexiu. Va retallant el paper a partir d’una idea, però a mesura que va realitzant el muntatge pot haver-hi modificacions. En conjunt les seves creacions serveixen per recuperar el passat i alhora assignar-los una nova vida. El pas del temps serveix per adonar-nos de la nostra vulnerabilitat i existència, però gràcies a l’art s’aconsegueix que hi hagi un diàleg entre l’artista i el públic. Com deia el poeta visual Joan Brossa, “accepto el passat pel fet que m’ha posat al present”.