El Gran Teatre del Liceu té el plaer d'obrir el seu Saló dels Miralls a l'univers creatiu de Javier Mariscal (València, 1950), un artista que ha sabut convertir el gest espontani i el traç aparentment ingenu en un llenguatge d'una potència cultural extraordinària. La seva obra, profundament arrelada a la memòria emocional d'una Barcelona vibrant i en transformació, activa una nostàlgia lluminosa que no mira enrere amb melangia, sinó amb el desig intacte de tornar a creure en la capacitat de l'art per generar il·lusió. El dibuix és l'eix vertebrador del seu treball: un dibuix lliure, juganer, carregat d'energia vital, que reivindica el plaer de crear com a acte primari. En Mariscal, el gest no es corregeix ni s'endureix; es manté obert, vulnerable, fidel a l'impuls inicial. Aquesta honestedat formal construeix un univers visual recognoscible i expansiu, en què personatges, colors i formes dialoguen amb la cultura popular, el disseny, la música i la vida quotidiana. L'art, en aquest context, esdevé un espai de llibertat on la imaginació recupera el protagonisme. La seva obra ens retorna a una Barcelona Olímpica d'esperit obert, d'utopies possibles i d'energia col·lectiva, en què la creativitat era una manera d'estar al món. Aquesta memòria no és només geogràfica, sinó també afectiva: una ciutat viscuda com a escenari d'experimentació i de trobada, on el joc i el compromís convivien sense jerarquies. Mariscal capta aquesta atmosfera i la projecta cap al present, alhora que ens recorda que la lleugeresa també pot ser una forma de profunditat. Lluny de qualsevol cinisme, la seva pràctica artística defensa una dimensió lúdica de l'art com a espai de resistència. El color intens, la simplicitat deliberada i l'humor subtil operen com a estratègies per desactivar la solemnitat excessiva i reconnectar amb una mirada més neta i oberta. En aquest sentit, la seva obra no evadeix la complexitat del món, sinó que l'afronta des de la vitalitat i l'optimisme crític. Al Saló dels Mir