L'exposició proposa un recorregut ampli i suggeridor per l'arquitectura catalana recent, mostrant-ne la riquesa, la diversitat i la continuïtat històrica. El punt de partida és la constatació d'un fil ininterromput que uneix la fundació de l'Escola d'Arquitectura, l'any 1875, amb les pràctiques i sensibilitats actuals. Un fil que travessa generacions, estils i moments convulsos, però que es manté viu a través d'una manera de fer on conviuen la mesura i l'audàcia, el rigor i l'instint, en un equilibri que popularment anomenem seny i rauxa. La mostra defuig la mirada cronològica i aposta per una estructura temàtica que convida a observar, dialogar i comparar. Les peces es presenten en converses inesperades que revelen complicitats, tensions i ressonàncies entre obres de diferents èpoques. Aquesta aproximació permet entendre l'arquitectura no només com una disciplina tècnica, sinó com una expressió cultural profundament arrelada al territori i, alhora, oberta a influències globals. El recorregut inclou una àmplia varietat de materials arquitectònics: esbossos que mostren el primer gest creatiu, plànols que defineixen formes i estructures, maquetes que donen volum a les idees i fotografies que en documenten la vida i l'impacte. Aquest conjunt ofereix una mirada íntima al procés de creació arquitectònica, sovint invisible per al públic general. A més, l'exposició incorpora obres artístiques i de disseny —pintures, escultures, mobiliari i altres peces— que estableixen ponts entre llenguatges visuals i entre maneres d'interpretar l'espai. Aquesta combinació no és ornamental: respon a la voluntat de mostrar com l'arquitectura dialoga constantment amb les arts i com totes plegades contribueixen a imaginar formes de vida, estètiques i socials. El resultat és una lectura expandida del llegat arquitectònic català, que transcendeix els límits disciplinaris i situa l'arquitectura en el centre d'un ecosistema creatiu compartit. Amb unes quatre-centes obres, la mostra ofereix una v