Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934-Barcelona, 2009) és reconegut per diversos aspectes de la seva vida intel·lectual: va ser catedràtic d'Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona, conferenciant i escriptor –guardonat amb el premi Joanot Martorell l'any 1959 amb la novel·la Animals destructors de lleis, publicada el 1965 sota el títol Nord enllà-; però, per sobre de tot, allò que el defineix millor és el seu amor i dedicació al teatre. L'any 1953, mentre estudiava Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, Salvat va fundar l'Agrupació de Teatre Experimental (ATE), des d'on va dirigir muntatges d'obres d'autors catalans: Josep Maria de Sagarra, Victor Català o Alexandre Cirici Pellicer; i estrangers: Eugene O'Neill o Richard Hughes. Més endavant, fa dos viatges que seran un punt d'inflexió en la seva trajectòria vital i intel·lectual: el curs 1956-1957 va a Alemanya per ampliar els seus estudis i s'interessa profundament per la figura del dramaturg Bertolt Brecht i pel teatre èpic, que el va influir per sempre més en la seva concepció del teatre; i el 1968 va a Coïmbra (Portugal) a dirigir una companyia de teatre universitari, i a impartir un curs teòric en què hi explica el que havia après a Alemanya. La creació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) l'any 1960 va ser fruit de la col·laboració entre Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, i va establir la seva seu a la mítica Cúpula del Coliseum, on hi havia el Foment de les Arts Decoratives (FAD). A partir de 1966 neix la Companyia Adrià Gual. Entre 1960 i 1974, l'EADAG va presentar més de cent muntatges, entre els quals en destaca l'estrena de Ronda de mort a Sinera al Teatre Romea, l'any 1965, un espectacle concebut per Salvador Espriu i Ricard Salvat, i que ha esdevingut una peça clau del teatre català del segle XX. Entre els anys 1977 i 1986 Ricard Salvat va ser el director del Festival de Teatre de Sitges, que passà a anomenar-se Festival Internacional de Sitges sota la seva direcció. Més